• Inici
  • Blog
  • Publicacions
  • Contacte
  • Qui som

La ciutat de la foca

Diumenge, 6 de març de 2016 per Miquel Àngel Maria

Al segon capítol, Parmenó es presenta com nascut a Focea, la ciutat de la foca, i afirma que el símbol de la seva ciutat és la figura d’aquest mamífer marí. Foques a la Mediterrània? Sens dubte que sí: es el nostre vell marí, avui desaparegut de les costes de les Illes Balears.

Arxivat com a: Els cors de pedra

A vint dies de navegació

Divendres, 26 de febrer de 2016 per Miquel Àngel Maria

En l’antiguitat, la distància entre dos punts separats per la mar solia mesurar-se en dies de navegació. És el que fa Parmenó cada vegada que vol informar la seva filla, destinatària de la seva carta, de la localització o la llunyania d’un indret geogràfic que ha visitat en els seus viatges.

Arxivat com a: Els cors de pedra

Petteia, o el joc de dames dels antics grecs

Diumenge, 21 de febrer de 2016 per Miquel Àngel Maria

Al primer capítol d’Els cors de pedra, mentre Parmenó i la seva tripulació esperen un encàrrec per reprendre la feina, els mariners alternen les reparacions que necessita el vaixell amb estones d’ociositat que empren, entre altres coses, per visitar la taverna dels grecs de Bóccoris i jugar a Petteia. Què és, aquest joc?

Arxivat com a: Els cors de pedra

Omar Khayyam, el poeta del vi

Diumenge, 14 de febrer de 2016 per Miquel Àngel Maria

Parmenó, el nostre protagonista, és un navegant grec que es dedica amb els seus companys al comerç del vi. Resideixen a Empúries, i des d’aquí reparteixen àmfores de vi per diversos ports de la Mediterrània occidental. Parmenó és un autèntic amant del vi, una passió que ha heretat de son pare. Valora en gran manera […]

Arxivat com a: Els cors de pedra

El vaixell de Parmenó

Dissabte, 6 de febrer de 2016 per Miquel Àngel Maria

Al principi de la novel·la, Parmenó ens diu que ell i els seus companys s’estan a Bóccoris, al nord de Mallorca, tot esperant que algun comerciant llogui els serveis del seu vaixell, i que si no tenen sort se’n tornaran a Empòrion, on tenen el port base. I mentre esperen, aprofiten per posar a punt […]

Arxivat com a: Els cors de pedra, Escrits diversos

Els noms de Menorca a l’Antiguitat

Diumenge, 24 de gener de 2016 per Miquel Àngel Maria

El nom de Terlaku per a l’illa de Menorca és totalment fictici. És una llicència literària que ens hem permès per posar nom a l’illa en l’època dels talaiòtics, de qui no sabem la llengua que parlaven. Terlaku resulta de la fusió de les arrels protoindoeuropees ‘ter’ (damunt) i ‘laku’ (aigua, mar). És a dir: […]

Arxivat com a: Els cors de pedra

En mans de les Moires

Diumenge, 17 de gener de 2016 per Miquel Àngel Maria

Parmenó es presenta com un jove amoïnat pel destí que les Moires li tenen reservat. Diverses vegades diu en la seva carta que se sap en mans dels capricis d’aquestes deïtats «que cusen i tallen el fil de les nostres vides», i reserva un bri d’esperança davant la possibilitat que les Moires s’apiadin d’ell i […]

Arxivat com a: Els cors de pedra

L’ús del papir a l’antiga Grècia

Diumenge, 10 de gener de 2016 per Miquel Àngel Maria

Parmenó, el protagonista d’Els cors de pedra, ens explica que escriu la carta a la seva filla sobre un papir. Realment escrivien sobre papir els grecs al segle VI aC, l’època en què se situa l’acció de la novel·la? Sens dubte que sí. Sabem que els inventors de l’escriptura sobre papir són els egipcis: el […]

Arxivat com a: Els cors de pedra

Les petjades d’Heròdot

Diumenge, 13 de desembre de 2015 per Miquel Àngel Maria

Als primers capítols d’Els cors de pedra s’explica la desventura de la ciutat de Focea, que va sucumbir a la pressió dels exèrcits perses comandats pel general Hàrpag. Es tracta d’uns fets amb base real, narrats sobre les notícies que dóna l’historiador grec de l’antiguitat Heròdot.

Arxivat com a: Els cors de pedra

Un mapa del que hauria pogut ser Menorca

Diumenge, 22 de novembre de 2015 per Miquel Àngel Maria

A les primeres pàgines d’Els cors de pedra, quan s’explica la mobilització social per salvar Torralba d’en Salort, es parla del «Plan Provincial de Ordenación de Balears»: un projecte que, si s’hagués dut a terme, hauria multiplicat per 10 la capacitat residencial de Menorca.

Arxivat com a: Els cors de pedra

  • 1
  • 2
  • Pàgina següent »

Els cors de pedra

Vols mantenir-te al dia de les publicacions de "Els cors de pedra"?

Facebook

Els cors de pedra a Facebook

Cerca

Categories

  • ARA Balears (52)
  • Cartes a Josep Pla (51)
  • dBalears 1999-2008 (234)
  • De llibres (26)
  • Diari Menorca (147)
  • Drets Humans / Justícia i Pau (23)
  • El Mundo-El Dí­a de B. 2000-2002 (23)
  • Els cors de pedra (15)
  • Escrits diversos (124)
  • Horitzons solidaris dBalears 2008-2011 (119)
  • IBdigital.net 2010-2011 (74)
  • La carabassera de Jonàs (59)
  • Mirador Nacionalista (22)
  • Revista «Dialogal» (9)
  • Revista «Lluc» (3)

Funcionant en WordPress | Pàgina creada per Pau Capó
Entra