Al segon capítol, Parmenó es presenta com nascut a Focea, la ciutat de la foca, i afirma que el símbol de la seva ciutat és la figura d’aquest mamífer marí. Foques a la Mediterrània? Sens dubte que sí: es el nostre vell marí, avui desaparegut de les costes de les Illes Balears.
A vint dies de navegació
En l’antiguitat, la distància entre dos punts separats per la mar solia mesurar-se en dies de navegació. És el que fa Parmenó cada vegada que vol informar la seva filla, destinatària de la seva carta, de la localització o la llunyania d’un indret geogràfic que ha visitat en els seus viatges.
Petteia, o el joc de dames dels antics grecs
Al primer capítol d’Els cors de pedra, mentre Parmenó i la seva tripulació esperen un encàrrec per reprendre la feina, els mariners alternen les reparacions que necessita el vaixell amb estones d’ociositat que empren, entre altres coses, per visitar la taverna dels grecs de Bóccoris i jugar a Petteia. Què és, aquest joc?
Omar Khayyam, el poeta del vi
Parmenó, el nostre protagonista, és un navegant grec que es dedica amb els seus companys al comerç del vi. Resideixen a Empúries, i des d’aquí reparteixen àmfores de vi per diversos ports de la Mediterrània occidental. Parmenó és un autèntic amant del vi, una passió que ha heretat de son pare. Valora en gran manera […]
El vaixell de Parmenó
Al principi de la novel·la, Parmenó ens diu que ell i els seus companys s’estan a Bóccoris, al nord de Mallorca, tot esperant que algun comerciant llogui els serveis del seu vaixell, i que si no tenen sort se’n tornaran a Empòrion, on tenen el port base. I mentre esperen, aprofiten per posar a punt […]
Els noms de Menorca a l’Antiguitat
El nom de Terlaku per a l’illa de Menorca és totalment fictici. És una llicència literària que ens hem permès per posar nom a l’illa en l’època dels talaiòtics, de qui no sabem la llengua que parlaven. Terlaku resulta de la fusió de les arrels protoindoeuropees ‘ter’ (damunt) i ‘laku’ (aigua, mar). És a dir: […]
En mans de les Moires
Parmenó es presenta com un jove amoïnat pel destí que les Moires li tenen reservat. Diverses vegades diu en la seva carta que se sap en mans dels capricis d’aquestes deïtats «que cusen i tallen el fil de les nostres vides», i reserva un bri d’esperança davant la possibilitat que les Moires s’apiadin d’ell i […]
L’ús del papir a l’antiga Grècia
Parmenó, el protagonista d’Els cors de pedra, ens explica que escriu la carta a la seva filla sobre un papir. Realment escrivien sobre papir els grecs al segle VI aC, l’època en què se situa l’acció de la novel·la? Sens dubte que sí. Sabem que els inventors de l’escriptura sobre papir són els egipcis: el […]
Les petjades d’Heròdot
Als primers capítols d’Els cors de pedra s’explica la desventura de la ciutat de Focea, que va sucumbir a la pressió dels exèrcits perses comandats pel general Hàrpag. Es tracta d’uns fets amb base real, narrats sobre les notícies que dóna l’historiador grec de l’antiguitat Heròdot.
Un mapa del que hauria pogut ser Menorca
A les primeres pàgines d’Els cors de pedra, quan s’explica la mobilització social per salvar Torralba d’en Salort, es parla del «Plan Provincial de Ordenación de Balears»: un projecte que, si s’hagués dut a terme, hauria multiplicat per 10 la capacitat residencial de Menorca.