Parmenó, el protagonista d’Els cors de pedra, ens explica que escriu la carta a la seva filla sobre un papir. Realment escrivien sobre papir els grecs al segle VI aC, l’època en què se situa l’acció de la novel·la?
Sens dubte que sí. Sabem que els inventors de l’escriptura sobre papir són els egipcis: el papir escrit més antic data del segle XXV aC, i conté la comptabilitat del temple de Gebelein, a vint-i-nou quilòmetres de Luxor. Però la seva utilització es va estendre molt més enllà de les zones d’influència directa dels egipcis.
L’historiador romà Plini, en la seva Història Natural explica amb molt de detall el procés d’elaboració del papir, des del conreu de la planta, l’elaboració dels coneguts fulls amb fibres trenades utilitzats per a l’escriptura, i els diversos tipus de fulls i modes d’ús.
Es té constància de l’ús de papirs a Grècia a partir del segle VII aC, quasi dos-cents anys abans de l’acció que transcorre a la novel·la Els cors de pedra, època en la qual l’escriptura sobre papir era del tot habitual.
El papir grec més antic que es conserva és un fragment de Els Perses, obra de Timoteu de Milet (446-357 aC) en què s’explica la batalla de Salamina de l’any 480 aC. Aquest papir va ser descobert a finals dels segle XIX a Abukir, prop d’Alexandria, i fou transcrit i editat l’any 1903 pel filòleg alemany Ulrich von Wilamowitz-Moellendorff.
Si el papir d’Els cors de pedra existís —òbviament és una ficció— seria el papir grec més antic mai descobert, ja que dataria de l’any 527 aC.
Una de les principals diferències entre l’ús del papir a Egipte i a Grècia és que els primers escrivien amb una mena de pinzell, i en canvi els grecs feien servir el càlam, una canya escapçada de biaix per la punta, i que se sucava dins la tinta.