Sigues benvingut o benvinguda,
Som en Miquel Àngel Maria i Ballester, i vaig néixer a Maó el darrer dia de març del 1965. M’hauria agradat adornar aquesta presentació amb alguna efemèride d’aquell dia, però m’he endut una decepció: els almanacs estan ben eixuts. Es veu que aquell dimecres va ser una jornada ben normaleta, potser mediocre i tot.
Som un lector empedreït d’ençà que era ben menut. Una de les frases que més record de ma mare durant la infantesa és: «Miquel, apaga el llum!», perquè, certament, cada nit se’m feien les tantes en companyia de les vint-i-sis amigues impreses. Què seria de mi sense les lletres? Com podria refer-me de la feixuguesa d’alguns dies sense la companyia dels autors i autores que m’han proporcionat alguns dels moments més plaents de la meva vida?
Vaig créixer llegint, i a partir d’un cert moment també em va agafar la dèria d’escriure. Bàsicament, articles de reflexió i opinió a diversos mitjans de les Illes Balears. També algunes col·laboracions amb revistes de pensament i cultura. Amb el canvi de segle em vaig iniciar en la narrativa de ficció. Trobareu més informació sobre les meves publicacions en aquest enllaç.
Entre els anys 2003 i 2011 vaig escriure un article d’opinió setmanal al Diari de Balears, el primer diari en català de les Illes. Primer van ser escrits diversos sobre temes d’actualitat, i a partir del mes de maig de 2008 una columna a la secció «Horitzons Solidaris», que es publicava els dijous. Entre 2011 i 2013 vaig publicar una columna setmanal al diari Menorca. Des del gener de 2014 vaig escriure per a l‘ARA Balears, el web de Justícia i Pau i la revista Dialogal.
També he col·laborat amb El Mundo, IBdigital, Es Carrer de Menorca, IB3 Ràdio, i ocasionalment amb altres mitjans escrits i audiovisuals.
Des de 2015, la meva dedicació com a conseller de Cultura del Consell Insular de Menorca m’ha obligat a reduir dràsticament les publicacions en aquest blog, i a abandonar temporalment la creació literària. La il·lusió nia al final d’aquesta etapa…
Som membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de l’Obra Cultural Balear, i d’Acció Cultural de Menorca.
L’escriptora britànica Zadie Smith diu que no necessita anar a cap teràpia perquè llegeix i escriu. La seva vida, afirma, ha estat un llarg dia de lectura. Amb tota modèstia, confés que em sent molt a prop d’aquestes sensacions. El que no puc garantir és que tu, amic o amiga, que has tingut la gentilesa de fer escala en aquesta estació virtual, no acabis necessitant alguna mena de teràpia si et prens massa seriosament res del que servidor hagi escrit.