A les primeres pàgines d’Els cors de pedra, quan s’explica la mobilització social per salvar Torralba d’en Salort, es parla del «Plan Provincial de Ordenación de Balears», un projecte que, si s’hagués dut a terme, hauria multiplicat per 10 la capacitat residencial de Menorca.
En aquesta afirmació no hi ha res d’inventat: aquest Pla es va redactar, es va aprovar l’any 1973, i si no hagués estat per la crisi del petroli que va esclatar aquell mateix any, probablement s’hauria executat… amb totes les seves greus conseqüències per al paisatge illenc.
Entre els projectes de gran impacte ambiental que preveia aquest pla, el que crida més l’atenció és una carretera de circumval·lació que havia de resseguir tota la costa de Menorca. Al mapa del projecte, aquesta carretera litoral apareix identificada com a «red de primer orden», i per tant no s’hauria tractat d’un petit camí asfaltat, sinó d’una carretera ampla, qui sap si desdoblada, que hauria destrossat de manera irremeiable gran part de la costa menorquina.
Afortunadament aquesta via no es va construir mai: només en podem veure una petita mostra en la carretera que ressegueix la costa sud del terme municipal de Sant Lluís, des de Punta Prima fins a Binidalí, i que, per les seves dimensions, és de molt menys impacte de la que estava prevista.
Us imaginau el Camí de Cavalls convertit en una carretera asfaltada i plena de cotxes a l’estiu? Idò sembla que hi vam fer a prop…
Fa esgarrifar.