El nacionalisme espanyol sempre necessita un ‘a por ellos’ per mantenir el seu relat. Fa nou anys van ser els catalans. Ara són els africans que la misèria empeny a fugir cap al nord.

A Palestina, malgrat la durada i la profunditat del conflicte, hi ha vida. La vida d’un poble que vol viure i ser lliure. Cada dia la gent s’aixeca al matí per reprendre la seva vida quotidiana. Les mares i els pares vesteixen i alimenten els fills, els pagesos sembren el tros, els botiguers aixequen la persiana, i en les nits caloroses d’estiu la gent surt al carrer per xerrar, per cantar i ballar, per viure. Els mediterranis som així, arreu.

L’energia neta que es produeix a Menorca ha de ser per ser consumida a Menorca. L’illa no es pot convertir en un polígon fotovoltaic per exportar energia a fora.

Com és possible que un dels millors llibres que expliquen l’epopeia del judici polític més important del segle XXI a Catalunya hagi passat tan desapercebut? És massa perifèric perquè ha estat editat a les Illes Balears? El cas del llibre «Judicis polítics sota la democràcia militant espanyola» és un cas clamorós.

El Correllengua Agermanat ha estat una demostració festiva i rotunda de la vitalitat de la defensa de la llengua catalana, i del relleu generacional dels que abanderen la lluita: com la torxa amb la flama de la llengua, que passava de mà en mà, el compromís amb la llengua també va passant de generació i en generació.