El nom de Terlaku per a l’illa de Menorca és totalment fictici. És una llicència literària que ens hem permès per posar nom a l’illa en l’època dels talaiòtics, de qui no sabem la llengua que parlaven. Terlaku resulta de la fusió de les arrels protoindoeuropees ‘ter’ (damunt) i ‘laku’ (aigua, mar). És a dir: una illa, un territori que emergeix damunt la mar. Per a més informació sobre l’ús d’elements protoindoeuropeus per inventar els noms dels llocs i les persones d’aquesta novel·la, us convidam a consultar l’entrada Jugant amb la llengua protoindoeuropea.
Al costat d’aquest nom de ficció de Terlaku, a Els cors de pedra hi apareixen tres noms més aplicats a Menorca: Melussa, la petita de les Gimnèsies, i Nura. Estan documentats, aquests noms? Van existir realment? Doncs sí: tots tres.
Melussa està documentat en textos de diversos autors de l’Antiguitat, i no hi ha cap dubte que es tracta del nom grec/foceu donat a Menorca. Significa ‘illa del bestiar’, i això avalaria la consideració d’illa productora de carn esmentada per alguns testimonis. El text més antic on apareix aquest nom és l’obra geogràfica Periegesis, d’Hecateu de Milet, escrit entorn a l’any 500 aC, poc temps després de l’època en què transcorre l’acció d’Els cors de pedra.
La Mediterrània és plena de noms clàssics d’illes que acaben amb –ussa, fet que ens indica la petjada d’exploradors i colons grecs. L’illa de Mallorca va ser anomenada Cromiussa, Eivissa vas ser Pitiussa, i Formentera Ofiussa. El nom de ‘Les Pitiüses’ per a Eivissa i Formentera ha perviscut fins avui.
Parmenó també parla de Menorca com la petita de les Gimnèsies. Les Gimnèsies és el nom que, segons diversos autors clàssics, donaven els grecs al conjunt de les Illes Balears. Significa ‘dels despullats’, i les haurien anomenades així perquè, segons diversos testimonis, quan entraven en combat els seus homes anaven nus. Diodor, Ptolomeuk, Estrabó i Titus Livi es fan ressò d’aquesta pràctica.
Un nom que no apareix a Els cors de pedra és Nura. En primer lloc perquè aquest hauria estat el nom fenici donat a Menorca, i en l’època en què s’ambienta la nostra novel·la ja hauria caigut en desús. Però també cal esmentar que en l’actualitat alguns investigadors donen poca credibilitat a aquesta hipòtesi, perquè la primera vegada que apareix documentat és en un text molt tardà, l’Itinerarium Antonini, una guia de les rutes romanes datat entorn a l’any 215 aC.