Parmenó, el nostre protagonista, és un navegant grec que es dedica amb els seus companys al comerç del vi. Resideixen a Empúries, i des d’aquí reparteixen àmfores de vi per diversos ports de la Mediterrània occidental.
Parmenó és un autèntic amant del vi, una passió que ha heretat de son pare. Valora en gran manera «l’art d’aprendre a discernir la cremositat dolcenca d’un vi de Samos, l’extrema finesa dels caldos de Quios, o l’afruitada amabilitat dels blancs de Cefalònia», i li agradaria comerciar només amb aquests sucs exquisits, però l’exili del seu país i les necessitats d’una vida de supervivència l’han obligat a entendre’s també amb vins llastimosos i de la més baixa qualitat. Com diu ell mateix, «més amargs que les llàgrimes de Persèfone»!
Al primer capítol de la novel·la Parmenó ens parla d’un amic seu, un poeta d’origen persa anomenat Mayyakh, que diu que quan tenim una copa de vi a les mans ens sentim els amos del món. Es tracta, òbviament, d’un personatge inventat, però el seu nom i les idees que professa sobre el vi són un homenatge a un personatge real: un poeta persa, sí, però d’una època molt més tardana, de la Pèrsia islàmica: Omar Khayyam, autor dels inoblidables Rubaiat, que va viure entre els anys 1048 i 1131.
Omar Khayyam va destacar com a matemàtic, filòsof, astrònom, poeta i humanista. En els nostres dies tenim una imatge de l’Islam esquemàtica i monolítica, però al llarg de la rica història d’aquesta tradició cultural i religiosa també hi ha hagut lloc per a l’hedonisme i el cant dels plaers més dionisíacs. Omar Khayyam és, amb tota seguretat, el poeta musulmà que més s’endinsa en aquesta tendència. Profundament coneixedor dels clàssics grecs, Khayyam volia ser un bon musulmà, però discrepava d’una religió ascètica i repressora de la satisfacció. Khayyam preconitza que Al·là no castiga les persones que cerquen els plaers, sinó que els ha creat precisament per regalar-los als homes, perquè els estima i els vol veure feliços.
De tota manera, Khayyam té versos que segons l’ortodòxia islàmica voregen la blasfèmia i suposen un escarni de les lletres sagrades de l’Alcorà i del Profeta:
«L’Alcorà és un llibre sagrat que es pot llegir
sols a glops. Glops per glops, més valen els de vi.
El que diu ‘No beveu”‘és un verset de broma,
perquè estava begut quan l’escrigué Mahoma.»
En català podem assaborir la poesia d’Omar Khayyam gràcies a la traducció dels Rubaiat per Ramon Vives, i publicada a Eivissa per l’editorial Res Publica (2001).