De les Balears, Mallorca és la menys illa de totes. I si fóssim capaços d’imaginar aquest país amb criteris d’illenquitat, tal vegada tindríem idees noves per redreçar l’invent autonòmic sobre unes bases diferents, potser millors.
I si oferim Menorca?
Tots coneixem la tràgica història dels presoners francesos de Cabrera, que Denis Smith anomena oportunament els soldats oblidats de Napoleó, perquè, en efecte, van ser oblidats i abandonats per tothom, pels seus i pels altres. Però no és tan coneguda la història prèvia. Cabrera no va ser la primera destinació escollida: abans hi va haver […]
El bus turístic de Menorca
Cada any, entrat el setembre, el canvi d’horaris dels busos de línia que recorren Menorca ens assenyala que la temporada turística comença a anar de cap avall. Canvien algunes hores per adaptar-se als horaris dels instituts de Secundària, cosa que està molt bé. M’agrada, aquest moment de l’any. La majoria d’usuaris hi som tan assidus […]
Una altra balearitat és possible?
La política no és només el que diuen les lleis sinó allò que es fa amb elles, i l’Estatut, com totes les lleis, es pot aplicar amb un criteri restrictiu o flexible. La praxi política habitual del Govern de les Illes Balears ha estat la maximització del seu paper en el disseny i execució de les polítiques públiques, i la consegüent subordinació dels consells insular
El negoci de na Peix Frit
Durant els darrers anys, des de l’oposició, el Partit Popular es va esgargamellar reivindicant que la Llei Menorca Reserva de Biosfera vingués acompanyada d’un bon finançament. Al llarg de tot el procés de tramitació de la llei aquest va ser el seu principal camp de batalla. Gairebé l’únic. Els populars no van dedicar gaire […]
Un Consell paralitzat
La versió oficial diu que el president del Consell Insular de Menorca va cessar la consellera executiva de Vox per la paràlisi del seu departament, però en realitat es tracta d’un departament només un poc més aturat que els altres. El govern del Consell que va començar a caminar —és un dir— a mitjan […]
No hi ha res més castigat que la llengua
Qui és que des de fa anys predica que quan governi segregarà els alumnes per raó de llengua? Quin partit és el que ha convertit la llengua en un camp de batalla sense importar-li ni poc ni gens si provocava divisió social? Quin és el partit que s’ha fet un fart d’excitar els instints catalanofòbics i crear expectatives als sectors més ultres, sense pensar com ho faria el dia que governàs?
Una fira de fireta
El conseller Joan Pons Torres, famós per comportar-se amb la llengua catalana com un vampir ensumant un all, ara és el cirurgià a qui el PP i Vox han encarregat que agafi la destral i amputi, sense miraments, després que els antibiòtics que havien aplicat fins ara no han aconseguit matar la infecció d’una llengua viva que no es resigna i vol continuar avançant cap a la normalitat.
Ja som patrimoni mundial: i ara què?
Ara ja tenim el ‘què’: som patrimoni mundial! A partir d’aquest mateix moment, la qüestió més important és per què ho volem ser, amb quins objectius i de quina manera tractarem aquest tresor arqueològic i paisatgístic al qual s’ha reconegut un valor excepcional universal.
Llibertat
Llibertat, família i identitat. Aquests tres conceptes proferits per certa gent són un oxímoron tan rotund com una llum fosca, una guerra no violenta, o una indigestió saludable.
- 1
- 2
- 3
- …
- 84
- Pàgina següent »