Al segon capítol, Parmenó es presenta com nascut a Focea, la ciutat de la foca, i afirma que el símbol de la seva ciutat és la figura d’aquest mamífer marí. Foques a la Mediterrània? Sens dubte que sí: es el nostre vell marí, avui desaparegut de les costes de les Illes Balears.
Les notícies que dóna Parmenó sobre Focea estan prou documentades. Focea és, en efecte, una ciutat d’origen grec situada a la regió de Jònia, a l’Àsia Menor, a l’actual costa occidental de Turquia. La ciutat d’avui, que duu el nom de Foça, té prop de quaranta mil habitants. Destaca per la seva activitat pesquera i, al mateix temps, és un centre de referència internacional per a la protecció de l’animal que li dóna nom: la foca monjo, històricament coneguda a les Illes Balears amb el nom de vell marí.
Malauradament, el vell marí s’ha extingit de les nostres costes, si bé els experts consideren que no es tracta d’una extinció irreversible, sinó que es tracta d’una espècie recuperable. El darrer exemplar conegut a les nostres costes (el de la fotografia que acompanya aquesta entrada, conservada al Museu de Ciències Naturals de Sóller) va ser mort a trets per un agent de la Guàrdia Civil a Cala Tuent, prop de Sa Calobra, al terme municipal d’Escorca (Mallorca) l’any 1958. Feia 2,5 metres de longitud, segons el testimoni del naturalista Lluís Gasull, que el va amidar.
Sembla que els foceus van ser els primers a fabricar monedes metàl·liques. Les més antigues que s’han trobat a Focea estan fetes d’un aliatge d’or i argent. El Museu Britànic conserva diverses monedes focees, una d’elles datada entre els anys 600 i 550 aC, i que representa dues foques nedant.
L’historiador grec Heròdot demostra en els seus escrits una gran estima pels foceus, i en especial per les seves ànsies d’aventura i llibertat. Segons Heròdot, els habitants de Focea van ser els primers grecs que van viatjar fins a l’altre extrem de la Mediterrània, i són ells els qui van descobrir Ibèria i Tartessos.
Les referències històriques i l’arqueologia subaquàtica han permès demostrar que els foceus van ser els primers constructors de penteconteres, vaixells de vint-i-cinc metres d’eslora propulsats per veles quadrades i per un gran nombre de remers. Amb aquests vaixells, que servien tant per a la guerra com per a la realització de llargues travessies amb finalitats comercials, els foceus van recórrer tota la Mediterrània a la recerca de nous mercats, i van fundar colònies a la Mediterrània occidental tan importants com Massàlia o Empúries.
La caiguda de la ciutat de Focea a mans dels perses, que Parmenó rememora als capítols dos i tres d’Els cors de pedra, està basada en la detallada narració d’aquests fets que fa Heròdot a la seva Història.