Als primers capítols d’Els cors de pedra s’explica la desventura de la ciutat de Focea, que va sucumbir a la pressió dels exèrcits perses comandats pel general Hàrpag. Es tracta d’uns fets amb base real, narrats sobre les notícies que dóna l’historiador grec de l’antiguitat Heròdot.
Heròdot d’Halicarnàs, un savi grec del segle V aC, és considerat el pare de la historiografia. Les seves Històries representen el primer exemple conegut d’escriure la història ordenada cronològicament d’un territori i una societat amb vocació explicativa, de recerca de causes i efectes dels fets succeïts. En el seu cas, vol donar raó de l’avanç dels perses contra els pobles hel·lènics, i de la posterior derrota persa.
Els episodis que explica Parmenó, protagonista d’Els cors de pedra, relatius a la caiguda de la ciutat de Focea a mans dels perses, són narrats amb gran luxe de detalls per Heròdot. Qui estigui interessat en aquest fascinant relat de la història clàssica, ho pot llegir al volum I de la Història d’Heròdot. En el meu cas, vaig fer servir la traducció catalana de Manuel Balasch, publicada l’any 2000 per la prestigiosa col·lecció de clàssics grecs de la Fundació Bernat Metge.
Recentment, el periodista valencià Antonio Penadés ha publicat un llibre, Tras las huellas de Heródoto, que ressegueix el periple de l’historiador grec. Penadés va fer un llarg un viatge partint d’Halicarnàs, al sudoest de Turquia, ciutat on Heròdot va passar la seva infància, i des d’aquí va seguir, una rere l’altra, totes les ciutats de la riba oriental del mar Egeu de les quals Heròdot dóna compte a la seva obra: Milet, Priene, Samos, Efes, Afrodísies, Hieràpolis, Sardis, Esmirna, Focea, Pèrgam, Assos, Troia i Bizanci.
En el seu llibre, Penadés va establint paral·lelismes entre la situació actual d’aquestes ciutats i les peripècies i circumstàncies narrades per Heròdot. Diu Penadés: «Como único equipaje opté por una mochila con algo de ropa, una cámara de fotos, una buena novela y varias guías arqueológicas; y, ante todo, resolví dejarme llevar por el firme propósito de acercarme en lo posible al autor de la Historia, esa obra singular, tan repleta de épica y a la vez de magia, que me asombró y me alumbró cuando era joven.»