M’han comentat que als meus dos articles anteriors m’he mogut en un terreny ambigu, sense pronunciar-me gaire. És cert, tot i que no ho he fet per por de mullar-me (això és el que pretenc fer avui), sinó per posar en evidència que avui és tot el nacionalisme polític als Països Catalans, i no sols […]

La setmana passada, arran d’uns articles d’en Climent Picornell, vaig apuntar algunes paradoxes i contradiccions que es donen en el discurs nacionalista actual. Avui m’agradaria seguir, encara, sobre un punt del seu primer article que m’inquieta especialment. Cit textualment: «les circumstàncies polítiques, això que en diuen la realpolitik, han conduït, inexorablement a fer balearisme i, […]

En Climent Picornell reflexionava fa uns dies en aquestes pàgines sobre un fet inqüestionable: que l’acció i el discurs sobre el fet nacional a Mallorca, i fins i tot la identificació de la nació dels mallorquins, es caracteritzen avui per la confusió i el desdibuixament. Segons el seu diagnòstic, el nacionalisme a les Illes Balears, […]

Disculpau que faci una comparació tan bèstia, però és que n’estic convençut: en matèria de territori, en un sentit ample (urbanisme, recursos naturals, infraestructures, etc.), la política del PP és com un càncer, i la del PSOE com una infecció vírica. Dues malalties d’etiologia distinta però que, si no s’agafen a temps, acaben amb al […]

Demagògia? No, en absolut. Quan una cosa és clara, com més directament es digui, millor s’entén. I aquest és el cas que ens ocupa, com intentaré demostrar en les línies que segueixen. Si de veritat el Govern Zapatero vol que el català sigui reconegut al màxim nivell possible, no ho ha de demanar, sinó que […]

Benvolgut Joan, president d’ERC-Illes: Hi he pensat dues vegades abans de posar-me a escriure’t. No vull furgar ferides, cosa ben estèril. I ja et dic per endavant que no entraré en una espiral de cartes i contracartes Però crec que, en honor a la veritat i per respecte als nostres militants, simpatitzants i votants (tant […]

Si de Ramon Llull ens queda la mata escrita, d’en Jaume Matas ens queda escrita la pàgina més trista de la política cultural (cultural?) d’aquest país d’ençà que tenim això de la democràcia. És cert que en el regnat de l’amo en Biel no es van fer gaires coses per la llengua i la cultura, […]

Una vegada més, els fets demostren que en aquest país tenim menys memòria que els peixos: d’ençà que el PP ha perdut les eleccions espanyoles, l’Executiu balear ha fet un autèntic gir copernicà en el seu discurs sobre el finançament autonòmic i la despesa de l’estat a les Illes Balears, passant de la més absoluta […]