No tenc per costum dedicar aquest espai a ressenyar llibres. Altres seccions o suplements d’aquest mateix diari ja ho fan. Però totes les excepcions són bones quan el motiu s’ho val, i aquest és el cas. Es tracta de l’assaig històric «Els presoners de Cabrera”, del politòleg i historiador canadenc Denis Smith, coeditat pel Consell de Mallorca i Lleonard Muntaner, i que es presentarà a Palma el proper dia 25. Com tothom deduirà pel títol, aquest treball ens aproxima a l’estremidor episodi dels milers de soldats francesos que foren deixats de la mà de Déu a Cabrera durant cinc anys (1809-1814), després de la derrota de Bailén.
Aquest tema ja ha estat tractat per diversos autors -clàssics i actuals, mallorquins i forans-, tant des de la historiografia com des de la literatura. Tanmateix, el treball del professor Smith no és una obra més per afegir a la llista, sinó una aportació genuïna i, fins ara, inèdita: es tracta d’una reconstrucció sistemàtica i cronològica d’aquella catàstrofe humanitària i de les seves causes profundes, teixida a partir d’una vasta revisió dels arxius civils i militars de les tres parts en conflicte (Espanya, França i Gran Bretanya), així com de la bibliografia i, en especial, dels diaris personals d’alguns dels supervivents de l’infern de Cabrera. L’estil amè i fluïd amb el qual el professor Smith ha escrit aquest llibre, sovint més proper a la prosa narrativa que al dur registre d’un assaig històric, assegura una lectura fascinant.
Denis Smith aboca nova llum sobre el rerefons polític d’aquell desastre fent-nos veure que, més enllà de l’estratègia militar, i el cit a ell, “el destí dels presoners francesos es va convertir en un afer d’alta política”. La progressiva degeneració de les condicions de vida d’aquells milers d’homes fou la conseqüència despietada d’unes decisions fredament adoptades en l’asèpsia dels despatxos i les cancelleries. Decisions que van acabar convertint el camp de concentració de Cabrera en una macabra anticipació del que hauria de veure el món al llarg del segle XX… i en el nou segle que acabam d’encetar.
L’oportunitat de la publicació d’aquest llibre no està només en el fet de ser una nova i notable aportació a la investigació sobre la història moderna i contemporània de Mallorca, sinó també en la possibilitat de fer de la seva lectura un punt de referència increïblement lúcid i evocador des del qual jutjar els conflictes que somouen el món d’avui. Digau-me, si no: hi ha molta diferència entre l’episodi de Cabrera -presoners de guerra oblidats de tothom, sense drets ni consideració de cap mena- i la situació actual dels presoners de Guantánamo? Així mateix, i defugint paral·lelismes anacrònics, resulta impactant comparar les raons dels governants espanyols i britànics de principis del segle XIX per justificar aquell desastre, amb els arguments que els actuals governants espanyols, britànics i nordamericans esgrimeixen per justificar el desastre iraqià… Sempre són motius d’alta política, raons d’estat que el comú dels mortals no arribam a comprendre, que legitimen la conculcació dels drets humans. Fa dos-cents anys, i ara mateix. Déu méu! Tan poc hem avançat?