Una de les poques veus entre els lideratges mundials que manté una posició clara i categòrica contra la nova carrera armamentista és la del papa Lleó XIV. Les seves primeres paraules al balcó de la plaça de Sant Pere, acabat d’elegir, van ser premonitòries del que seria un dels eixos fonamentals del seu primer any de pontificat. Va començar amb la salutació «La pau sigui amb tots vosaltres», i al llarg d’aquell primer discurs, de poc més de 10 minuts, la pau va ser el fil conductor: «Voldria que aquesta salutació de pau entri en els vostres cors, arribi a les vostres famílies i a totes les persones, siguin d’on siguin, a totes els pobles, a tota la Terra. La pau sigui amb vosaltres. Aquesta és la pau de Crist ressuscitat: una pau desarmada i una pau desarmant, humil i perseverant».
Als catòlics ens alegra i ens esperona el pronunciament diàfan del papa Lleó, al mateix temps que ens preocupa que pràcticament no hi hagi altres líders amb capacitat d’influència en l’agenda geopolítica mundial que mantenguin una postura d’una rotunditat comparable. Davant la insistència del papa a aturar la nova carrera armamentista, molts s’apunten a la tesi de la inevitabilitat: si les grans potències del món es preparen per a la guerra, seria insensat no fer el mateix per poder-nos defensar. A Europa, les veus del sentit comú i del possibilisme ens diuen que si Rússia es prepara per a la guerra no podem quedar mans plegades i que hem de fer més despesa militar.
Però en el missatge de la Jornada Mundial de la Pau del passat 1 de gener, Lleó XIV sortia al pas d’aquest pessimisme: «Cal contrarestar la difusió d’actituds fatalistes com si les dinàmiques que la produeixen procedissin de forces anònimes i impersonals o d’estructures independents de la voluntat humana». En aquest mateix missatge, el papa Lleó no es limitava a denunciar genèricament aquest fatalisme i l’assumpció del rearmament mundial com una necessitat, sinó que anava al terreny concret d’unes xifres escandaloses que corroboren que el món va cap a la guerra: «En el curs del 2024 les despeses militars a nivell mundial van augmentar un 9,4% respecte a l’any anterior, confirmant la tendència ininterrompuda des de fa deu anys i aconseguint la xifra de 2.718 bilions de dòlars, és a dir, el 2,5% del PIB mundial». I si aquesta era la denúncia, no hi faltava també la proposta: «És el camí desarmant de la diplomàcia, de la mediació, del dret internacional tristament desmentit per les cada vegada més freqüents violacions d’acords aconseguits amb gran esforç».
Si aquest és l’estat de coses al món, què passa a Espanya? Les dades ens diuen que segueix el mateix camí. Tot i que els pressuposts generals de l’estat estan prorrogats, l’any 2025, darrer any analitzat pel Centre Delàs d’estudis per la pau, la despesa pública militar va arribar als 39.476,48 M€, que representa l’1,44% del PIB. I com que Espanya s’ha compromès amb l’OTAN a incrementar la despesa militar fins al 2%, és evident que la xifra es continuarà incrementant.
És ineludible, aquesta deriva? Ens hem de plegar als vaticinis més pessimistes que diuen que una guerra d’Europa amb Rússia ja és inevitable, i que només falta saber quan començarà? El papa no es cansa de clamar per un canvi de sentit. A la seva primera encíclica, Magnifica Humanitas, adverteix que aquest pessimisme «tendeix a dictar l’agenda i els criteris de decisió, relegant el bé comú de la humanitat a un segon pla i reduint el drama concret dels pobles en guerra a una variable secundària respecte als interessos estratègics». El papa lamenta que, en realitat, haguem normalitzat la guerra: «Assistim a un veritable canvi de paradigma en el discurs públic i en les decisions de rearmament, amb una preocupant rehabilitació de la guerra com a instrument de política internacional».
Com ens en sortirem? La resposta és individual i col·lectiva, és moral i política, és social i econòmica. No tenim dret a excusar-nos en la impotència. La pau no és l’absència de conflicte, sinó una construcció activa que comença quan ens negam a resignar-nos.
(Publicat al diari Menorca dia 28 de juliol de 2026)
Deixa un comentari