El passat 14 de desembre, la sala de plens del Consell Insular de Menorca va acollir l’acte de presentació del Llibre d’exilis: diccionari biogràfic de l’exili menorquí, obra de l’historiador Josep Portella. Es tracta d’una obra enciclopèdica, fruit de set anys de treball, que ve a omplir un buit importantíssim tant en la historiografia contemporània de Menorca com, sobretot, en la tasca necessària de recuperar la memòria històrica, i de restaurar la dignitat dels vençuts. Gràcies, Bep.

L’any 2000, el periodista Joaquín Estefanía va publicar un llibre que duu per títol «Aquí no puede ocurrir». Tan sols feia dos anys que s’havia produït la gran crisi financera dels tigres asiàtics.

Avui capvespre he tingut el goig d’assistir, a Es Mercadal, a l’acte de lliurament dels premis a l’excel·lència acadèmica a alumnes de primària i secundària de Menorca, del curs 2016-2017. Trenta-cinc joves de Menorca reconeguts pel mèrit al vostre esforç i pels resultats obtinguts. Enhorabona a totes i tots!

Ahir vespre, a Binissuès, vam celebrar els 40 anys de la fundació del PSM. Va ser una  nit de retrobaments, d’homenatge als fundadors per recordar d’on venim. Però, sobretot, de reafirmació de la vigència d’aquest projecte polític cent per cent menorquí. De Menorca i per Menorca.

Les illes de la Mediterrània estam agermanades per una història plena de contactes sorprenents, més o menys coneguts. Però més enllà de la història compartida, la pertinença a un món interdependent que genera crisis globals amb expressions locals, ens crida a establir nous lligams, a treballar junts per un futur més digne que aquest amarg present.

Anam al poblet de Vassileonikos, on visitam una família siriana que ha tingut la sort de ser allotjada en una casa, el lloguer de la qual paga ACNUR. Són Ghalip, la seva dona, i tres fills petits. Ghalip (38 anys) ens explica la seva història, esfereïdora com la que, de fet, et pot contar qualsevol altre refugiat. Provenen d’Alep.

Des de març de 2016, quan va entrar en vigor l’acord entre la UE i Turquia, “només” arriben deu, vint, trenta refugiats cada dia a Quios. Arriben… i aquí es queden. Sense saber fins quan.