Avui capvespre he tingut el goig d’assistir, a Es Mercadal, a l’acte de lliurament dels premis a l’excel·lència acadèmica a alumnes de primària i secundària de Menorca, del curs 2016-2017. Trenta-cinc joves de Menorca reconeguts pel mèrit al vostre esforç i pels resultats obtinguts. Enhorabona a totes i tots!
Mentre era a la taula, mirant-vos, m’he adonat que alguns de vosaltres vau ser alumnes meus no fa gaires anys… No us podeu imaginar l’alegria que m’ha fet retrobar-vos allà, més grans que quan compartíem aula, plens d’il·lusió i d’energia positiva, acompanyats de les vostres famílies i professors, orgullosos de vosaltres. Sou una canya!
I també, mentre us mirava, he pensat en dues persones que no eren allà, però que també ho haurien merescut. També són ex-alumnes, un de l’IES Joan Ramis de Maó, i l’altre de l’IES Josep Miquel Guàrdia d’Alaior. Es tracta de dos joves com vosaltres que, quan vam coincidir a l’institut, no passaven pel millor moment de la seva vida. Un, a causa d’una situació familiar complicada, problemàtica. L’altre perquè era estranger i feia poc que vivia a Menorca, i el desconeixement de l’idioma l’anguniejava i l’obligava a fer grans esforços per posar-se al dia.
Els havia perdut de vista, però fa dues setmanes ens vam trobar a la Fira d’ensenyaments superiors que organitza cada any l’Ajuntament de Ciutadella (gràcies per fer-ho possible!). Que contents que vam estar de retrobar-nos!
Un d’ells em va explicar que està fent un cicle formatiu de grau mitjà. L’altre és a punt d’acabar batxillerat. Cap dels dos no ha tret unes notes espectaculars, i no hauran rebut cap premi. Però us ben assegur que el seu esforç és digne del més gran reconeixement.
El qui fa batxillerat l’any que ve voldria anar a estudiar a fora, però a ca seva no tenen els recursos suficients, i ni amb beques s’ho podria costejar. Però ell no s’arronsa: estudiarà a distància, un grau a la UNED. I estic segur que se’n sortirà, i que en pocs anys ens donarà sorpreses. Perquè és bon estudiant, molt tenaç, i bona persona. Es mereix el millor.
Tot açò m’interpel·la molt. Els responsables polítics tenim l’obligació de compensar les desigualtats socials, per afavorir l’escola inclusiva, per garantir que l’escola sigui, de veritat, un espai d’igualtat d’oportunitats. Diuen els economistes que els darrers anys han crescut la desigualtat social i la pobresa. Sí, la pobresa. Que trist! Uns pocs rics són cada vegada més rics, i la majoria de la societat perd posicions, perd possibilitats reals de gaudir de les mateixes oportunitats dels privilegiats, quan tots ens mereixem per igual poder elegir el futur desitjat.
Tenim un gran repte, idò, que és revertir aquesta tendència. Els alumnes que avui heu rebut el reconeixement a l’excel·lència acadèmica us heu ben guanyat aquest premi, i ara teniu per davant un futur ple d’esperança i possibilitats. També teniu el repte de fer que el vostre èxit no sigui només individual: lluitau per vosaltres i pels drets de tots els vostres companys i companyes, preparau-vos per un futur en què agafareu el lideratge d’un projecte, d’una feina, d’una empresa, o també de la política, i tindreu l’oportunitat de posar un gra d’arena perquè qualsevol persona, sigui quin sigui el seu origen i la seva realitat, potser difícil, pugui tenir l’èxit que, com vosaltres, es mereix.
Molta sort amb tot, molt de coratge, i endavant sempre!