Ahir vespre, a Binissuès, vam celebrar els 40 anys de la fundació del PSM.
Va ser una nit de retrobaments, d’homenatge als fundadors per recordar d’on venim. Però, sobretot, de reafirmació de la vigència d’aquest projecte polític cent per cent menorquí. De Menorca i per Menorca.
Ens va alegrar molt compartir la vetllada amb amigues i amics que avui no són militants, però que van voler participar en la festa d’aniversari perquè també volien reconèixer la feina feta i per desitjar-nos sort i encert per tot allò que encara ha de venir.
Us deix les paraules que vaig pronunciar al final del sopar, amb el qual vull agrair a totes i tots la vostra presència i el vostre compromís. Per molts d’anys!
Amigues i amics,
Demà, dia per dia, el 17 de setembre de 1977, farà 40 anys que el PSM va començar a caminar.
Avui vespre hem tingut ocasió de recordar alguns dels moments estelars de la nostra història compartida. A la pantalla instal·lada a l‘entrada hem reviscut assemblees, campanyes electorals, sopars a la fresca, manifestacions, festes i debats. Els cartells i materials que il·lustren les targetes que heu trobat damunt el plat mostren altres estètiques que, com diria aquell, no eren ni millors ni pitjors, sinó diferents.
Na Maite, en nom de tots, ha reconegut la feina de les dones i homes amb noms i llinatges que vau posar el motor en marxa per començar aquest viatge. I, com en tota festa d’aniversari, hem bufat el pastís: per recordar d’on venim, per celebrar que continuam junts, i que seguim endavant.
I per què hem arribat fins aquí? ¿Per quina raó, a diferència d’altres projectes polítics, grans o petits, que van desaparèixer —per abandonament de la gent, o per dissolució dins altres projectes—, el PSM continua viu?
Crec que, fonamentalment, hi ha quatre línies de força que ens acompanyen des d’aquella primera fornada de dones i home que van engegar el PSM.
La primera línia de força és l’aposta per una equació que ha funcionat: les famoses tres potes del PSM: la reivindicació de l’autogovern de Menorca, la defensa del territori, i la lluita per la democràcia i els drets socials. Ecologisme, menorquinisme i socialisme, com a senyes de l’ADN d’aquell projecte que naixia quan tot estava per fer i tot era possible.
Una equació que funcionava fa quaranta anys, i que continua plena de sentit i de força. I si no, mirau què ha passat a Ciutadella: na Joana Gomila, batlessa i un equip de cinc regidors que ho donen tot cada dia per aquests valors i per servir el poble de Ciutadella. Enhorabona!
L’autogovern. El mes setembre de 1977, quan neix el PSM, només havien passat tres mesos de les primeres eleccions generals de la transició.
Un mes més tard, els partits menorquins signaven el Pacte del Toro, amb l’objectiu que el procés autonòmic que tot just començava dotàs Menorca d’un govern insular, i que s’evitàs la balearització de l’autogovern.
Us imaginau si el PSM no hagués agafat el testimoni del menorquinisme? Quina política haurien fet a Menorca i a Balears els partits estatals si no haguessin tingut el corc del PSM que els estirava sempre a defensar l’autogovern de Menorca davant la possibilitat que simplement se substituís el centralisme de Madrid pel centralisme de Palma?
La defensa del territori. El 1977 va ser el moment àlgid de la lluita per salvar S’Albufera des Grau. Aquell mateix any naixia el GOB, que ha estat i continua essent la clau de volta d’un ecologisme bolcat en la lluita per la preservació de Menorca.
El PSM, des del primer moment, va tenir clar que la lluita social i al carrer pel territori havia de ser també un cavall un batalla a les institucions. Com haurien estat les lleis autonòmiques que afecten el territori i la planificació urbanística a Menorca si no hagués existit el PSM?
La democràcia i els valors de l’esquerra. Només feia dos anys que el dictador havia mort. A Espanya hi havia presos polítics, es perseguia la gent per defensar les idees… no com avui, …o sí?). La reivindicació de l’amnistia política donava continuïtat a la lluita antifranquista des de la clandestinitat, ens lligava amb la història dels qui ens havien precedit.
Ens sentíem hereus del republicanisme, assumíem els valors emergents de l’emancipació feminista (no debades, n’Esther Riudavets, una dona del PSM, va ser la primera dona batlessa de Menorca!), i posàvem com a prioritats polítiques la defensa dels drets socials i la defensa dels sectors més febles de la societat.
Qui ens hauria dit que avui, les conquestes de quaranta anys estan en perill? Qui ens hauria dit que la democràcia tornaria a estar amenaçada? “Votar és democràcia”, hem de tornar a dir avui, ben alt i ben clar.
Els poders i les clavegueres de l’estat tornen a vulnerar la llibertat d’expressió i els drets fonamentals, i el tsunami d’una crisi econòmica i social ha estat l’excusa perfecta per empobrir les classes mitjanes i obreres, i per liquidar les garanties dels drets socials aconseguides amb la lluita de quaranta anys?
Autogovern, defensa del territori, i democràcia i drets socials. Aquestes van ser les tres potes del PSM quan va néixer, i fixau-vos si ens en queda de feina per fer.
En aquest moment vull reivindicar el nom de n’Andreu Murillo i n’Àngel Mifsud, com dues de les persones que, junt amb altres, han aportat solidesa a l’aparell ideològic sobre el qual el PSM anava construint programes i propostes polítiques.
La segona línia de força ha estat la capacitat per situar aquests grans temes estratègics en el centre del debat polític. D’una o altra manera, amb major o menor sinceritat, els altres partits han incorporat els nostres temes a la seva agenda política.
I no ens ha de fer cap vergonya haver estat pedrera d’idees i de persones per a altres partits. Gent que havia començat amb el PSM, en un cert moment, moltes vegades per pragmatisme, van considerar que era més útil treballar des de partits d’àmbit estatal.
Però el PSM era necessari quan va néixer, i ho continua essent avui. Sense el PSM, Menorca seria Múrcia, o Soria, amb tot el carinyo per aquests territoris i per la seva gent. Seríem un tros d’una província espanyola.
Menorca és un subjecte polític perquè ha existit un partit sobirà, menorquí i menorquinista. I avui, quan molts partits que semblaven un bloc granític es fonen com terròs, és quan més hem de reivindicar el valor d’haver mantingut un projecte cent per cent menorquí.
La tercera línia de força ha estat la capacitat de sumar esforços. No hem caminat tots sols. No hem estat un partit dogmàtic, ni purità, ni sectari. Mai no hem practicat l’entrisme, ni hem volgut colonitzar els projectes compartits.
La majoria de dones i homes del PSM venim del teixit associatiu, hem après a fer política no només fent partit, sinó prenent part en les entitats socials i culturals protagonistes de la lluita per una ciutadania activa i implicada en la defensa dels interessos col·lectius.
I com a partit, hem participat activament en la construcció d’espais plurals d’esquerra, a nivell local, en l’àmbit insular, i en les relacions exteriors.
Gràcies per ser aquí, batlesses, batles i representants de les agrupacions locals a les quals el PSM dóna suport. Comptau amb tots nosaltres per continuar bastint projectes que posen en el centre els ciutadans i ciutadanes, i que només obeeixen l’interès comú. Enhorabona pels èxits que heu aconseguit, i que en vénguin molts més!
Gràcies també als representants dels partits de l’esquerra sobiranista d’altres territoris i països, amb els quals ens continua unint la lluita per la llibertat i el dret a ser dels nostres pobles: PSM i Més per Mallorca, Bloc-Compromís del País Valencià, Esquerra Republicana i Euskalherria Bildu.
Aquests dies, l’actuació dels aparells de l’estat espanyol contra la llibertat i els drets fonamentals de Catalunya ens tornen a fer veure que la nostra lluita no ha caducat, i que és més urgent que mai.
Deixau-me fer un esment especial i específic al PSM de Mallorca, partit germà bessó, hem compartit idees, projectes, lluites i èxits.
Com en totes les famílies hem tingut moments bons i altres de més difícils, però la nostra és una història compartida. Com us deia al sopar d’aniversari dels 40 anys del PSM de Mallorca, el novembre de l’any passat, el pitjor que ens hauria pogut passar hauria estat construir dos projectes semblants però paral·lels.
Afortunadament no ha estat així. Hem fet i feim feina junts, hem entrellaçat els nostres fils per fer una trunyella, més forta i capaç de sobreviure a tots els auguris de caducitat. Sabem que sempre ens tenim quan ens necessitam, i que així sigui per molts d’anys més.
I la quarta línia de força del PSM heu estat tots vosaltres. Les persones. La força de la gent. Tots i cadascun de vosaltres. Els vostres somnis, les vostres il·lusions, les vostres idees, la vostra feina, les vostres mans.
Tot i cadascun dels petits i grans esforços que heu fet al llarg de quaranta anys. Militants i simpatitzants, secretaris generals, coordinadors i secretaris d’organització, regidors i batles, diputats i consellers, directors insulars i directors generals del Govern. Cadascú des del seu compromís i des de la seva responsabilitat, fent PSM i fent Menorca.
L’èxit de la feina feta pel PSM s’ha de mesurar sobretot per un indicador: la nosa que li feim a segons qui.
Que el PSM, sense ser el principal partit de Menorca en nombre de regidors, consellers i diputats, sigui el principal adversari i cavall de batalla de la dreta, és el millor reconeixement que ens podien fer. N’hi feim de nosa… i la que n’hi farem!
Però no només a la dreta. També feim nosa a una certa esquerra que té mal de pair que siguem sobirans i els parlem d’igual a igual, i que per activa o per passiva ens han anat a fer mal. Na Ruth Mateu, en Jaume Gomila i na Mar Rescalvo saben molt bé què significa açò, i ara i aquí hem de reivindicar-los pel que són i pel que han fet: deixar-se la pell per aquest país, i haver hagut de patir el menyspreu i la injustícia de sortir per la porta de darrere d’una feina dura, valenta i extraordinària.
I em sembla que hem d’afegir en aquest reconeixement la gent que no pot ser aquí avui. Francesc Martí, Antoni Orell i Miquel Masreal són les tres persones que ens han deixat aquests darrers mesos, i que van formar part del PSM o de les nostres candidatures.
Amb el seu record viu, facem extensiu el nostre reconeixement a totes les dones i homes que avui no són aquí però han contribuït d’alguna a manera a fer PSM i a fer Menorca.
I també hem de parlar del present i del futur.
Fa quatre anys encara érem en el moment més intens de la crisi. Patíem un Govern Balear que havia perdut tots els papers, un Consell Insular desnortat i sense ambició, i uns ajuntaments governats per la dreta incapaços de connectar amb les preocupacions dels ciutadans.
En aquell context, el PSM va llegir correctament la realitat. Vam entendre què ens demanava la gent: Una nova manera de fer política, més directa, oberta i participativa. Generositat i suma d’esforços per construir espais plurals per construir majories de progrés. Uns projectes polítics útils i flexibles per impulsar la transformació social i recuperar els drets socials perduts o amenaçats. I la defensa dels interessos de Menorca i els menorquins davant els poders externs a la nostra illa.
Per açò, el PSM, junt amb altres forces polítiques i amb la suma de moltes persones independents, va empènyer el naixement de Més per Menorca.
I, al mateix temps, des del respecte a les dinàmiques pròpies de cada municipi, ens vam posar al servei de la construcció de coalicions i agrupacions d’electors capaces de vèncer l’hegemonia del PP, de trencar el bipartidisme, i de convertir-se en les alternatives del bon govern que els nostre pobles necessiten.
Els resultats electorals de fa dos anys demostren l’encert d’aquestes apostes. La confiança que ens ha fet la ciutadania, traduïda en milers de vots i en l’assumpció de la presidència del Consell Insular: moltes gràcies, Maite Salord Grup parlamentari propi al Parlament: gràcies, Nel Martí! I en la participació en els equips de govern de la majoria de municipis de Menorca. Tot açò no ha de ser motiu d’autocomplaença sinó una crida a la responsabilitat. Ho hem de fer encara millor: Ho hem de donar tot.
Hem començat una nova etapa, i ara som MÉS. També avui tot està per fer, i tot és possible. Avui, com fa quaranta anys, l’espai polític menorquinista, d’esquerres, sobiranista i ecologista ha de ser el motor per construir a Menorca una societat més justa, més igualitària i més lliure.
Enhorabona a totes i tots pels primers quaranta anys, i estiguem segurs que el millor encara està per venir.
Visca Menorca, Visca el PSM!