Els darrers dies s’ha avivat el debat sobre l’educació infantil a Menorca, arran de la notícia que el Govern de les Illes Balears té la intenció de regular de manera diferenciada les escoles infantils i les guarderies merament assistencials.
El malestar generat en el sector és comprensible. Fa més de 30 anys que, amb la suma dels esforços de tothom, Menorca ha anat bastint un model integrat i coherent d’escoletes infantils, que ha assolit un nivell de gran qualitat reconegut aquí i fora de l’illa.
El nivell d’escolarització de 0 a 3 anys a Menorca està avui molt per damunt de la mitjana balear i estatal, senyal de la gran acceptació d’aquests serveis per part de la població menorquina.
La suma d’esforços i la complicitat de professionals, famílies, institucions i empreses del sector, ha fet que avui ni un sol infant de 0 a 3 anys, sigui quina sigui la seva situació física o psíquica, sigui exclòs. Qualsevol família que vulgui escolaritzar els seus fills, fins i tot si tenen discapacitats severes, ho poden fer amb totes les garanties de suport.
Els serveis de suport atenen, a més, infants no escolaritzats, perquè hi ha famílies que prefereixen no escolaritzar els seus petits en aquesta edat. Programes com “Als 2 anys, un dia d’escoleta”, espais familiars, tallers de massatge infantil, patis oberts i altres activitats realitzades en el marc de la convocatòria anual del Consell Insular, permeten adaptar l’oferta a les necessitats i preferències diverses de les famílies.
Ara, el repte és aconseguir l’excel·lència social d’aquest model d’èxit: que sigui un espai d’inclusió, de prevenció de les desigualtats, de lluita contra la pobresa i l’exclusió.
Les escoletes de 0 a 3 anys, ho sap tothom, són de pagament. Hem de lluitar per la gratuïtat 100%, però mentre no assolim aquest horitzó, ja treballam perquè la quota que han pagar les famílies no sigui una barrera infranquejable, un motiu d’exclusió social.
Per açò, els darrers dos anys hem incrementat notable el finançament de la xarxa d’escoletes des del Consell, i amb l’esforç compartit d’Ajuntaments i Consell hem incrementat de manera molt notable les beques per als infants de famílies amb baixos nivells de renda, i hem unificat els criteris de bonificació a tot Menorca. Encara hi queda molt per avançar, però estam en camí.
El Govern de les Illes Balears hauria d’apostar per aquest esforç més del que ho fa. És cert que aquesta legislatura la Consellera d’Educació ha recuperat les ajudes al sosteniment de la xarxa d’escoletes públiques, després que a l’anterior legislatura el Govern de Bauzá suprimís totalment l’aportació del Govern a les escoles infantils de 0 a 3 anys. També el Consell Insular, el 2014 i 2015, malgrat que començàvem a remuntar la crisi, també va retallar la convocatòria d’ajudes a les escoletes de Menorca.
Però aquesta legislatura, els vuit ajuntaments de Menorca i el Consell, sense distinció de colors polítics, estam treballant colze a colze per millorar el finançament, per atendre noves necessitats, i per ajudar les famílies amb dificultats. Perseguim que ningú quedi exclòs si vol escolaritzar els fills durant la primera infància.
El pitjor que podria passar, perquè tiraria per terra la feina de més de trenta anys, seria tenir una xarxa d’escoletes de qualitat per acollir els fills de les famílies que s’ho puguin pagar, i una xarxa de guarderies assistencials de baix cost (i per tant amb menys qualitat i menys prestacions per als infants) per a les famílies pobres.
Les escoletes infantils de primer cicle, de 0 a 3 anys, ja compleixen la doble funció educativa i de guarda dels infants. El que cal és dotar de més recursos la xarxa existent perquè ningú que hi vulgui anar no en quedi fora. En aquest sentit, la Conselleria d’Educació hauria de concedir també beques de menjador als infants de 0 a 3 anys, i així l’accés a aquesta etapa educativa per a les famílies amb menys recursos seria gairebé universal.
En el segon cicle d’educació infantil, de 3 a 6 anys, la universalitat està garantida. Tothom està d’acord que no és necessari regular els serveis assistencials per aquesta edat, perquè l’escola ha absorbit tota la demanda i, a més de la seva funció educativa, també compleix amb la funció de guarda. Per què no avançam per aconseguir el mateix objectiu per a l’etapa de 0 a 3 anys?
Què sembla més raonable, crear una normativa que farà retrocedir dècades la feina feta a Menorca, o modificar la normativa existent perquè les altres illes puguin construir el seu propi model d’excel·lència educativa i social per a la primera infància?
* Article publicat al Diari Menorca dia 20 de novembre de 2017