Al principi de la novel·la, Parmenó ens diu que ell i els seus companys s’estan a Bóccoris, al nord de Mallorca, tot esperant que algun comerciant llogui els serveis del seu vaixell, i que si no tenen sort se’n tornaran a Empòrion, on tenen el port base. I mentre esperen, aprofiten per posar a punt […]
Els noms de Menorca a l’Antiguitat
El nom de Terlaku per a l’illa de Menorca és totalment fictici. És una llicència literària que ens hem permès per posar nom a l’illa en l’època dels talaiòtics, de qui no sabem la llengua que parlaven. Terlaku resulta de la fusió de les arrels protoindoeuropees ‘ter’ (damunt) i ‘laku’ (aigua, mar). És a dir: […]
En mans de les Moires
Parmenó es presenta com un jove amoïnat pel destí que les Moires li tenen reservat. Diverses vegades diu en la seva carta que se sap en mans dels capricis d’aquestes deïtats «que cusen i tallen el fil de les nostres vides», i reserva un bri d’esperança davant la possibilitat que les Moires s’apiadin d’ell i […]
L’ús del papir a l’antiga Grècia
Parmenó, el protagonista d’Els cors de pedra, ens explica que escriu la carta a la seva filla sobre un papir. Realment escrivien sobre papir els grecs al segle VI aC, l’època en què se situa l’acció de la novel·la? Sens dubte que sí. Sabem que els inventors de l’escriptura sobre papir són els egipcis: el […]
S’han d’il·luminar els monuments talaiòtics?
Diverses persones s’han interessat últimament per les intencions del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca pel que fa a la il·luminació dels monuments de la cultura talaiòtica. Supòs que les notícies sobre la destrucció o robatori d’alguns d’aquests punts de llum hi té alguna cosa a veure amb la reiteració d’aquest interès. […]
- « Pàgina anterior
- 1
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- 176
- Pàgina següent »