Al segon capítol, Parmenó es presenta com nascut a Focea, la ciutat de la foca, i afirma que el símbol de la seva ciutat és la figura d’aquest mamífer marí. Foques a la Mediterrània? Sens dubte que sí: es el nostre vell marí, avui desaparegut de les costes de les Illes Balears.

En l’antiguitat, la distància entre dos punts separats per la mar solia mesurar-se en dies de navegació. És el que fa Parmenó cada vegada que vol informar la seva filla, destinatària de la seva carta, de la localització o la llunyania d’un indret geogràfic que ha visitat en els seus viatges.

Al primer capítol d’Els cors de pedra, mentre Parmenó i la seva tripulació esperen un encàrrec per reprendre la feina, els mariners alternen les reparacions que necessita el vaixell amb estones d’ociositat que empren, entre altres coses, per visitar la taverna dels grecs de Bóccoris i jugar a Petteia. Què és, aquest joc?

Parmenó, el nostre protagonista, és un navegant grec que es dedica amb els seus companys al comerç del vi. Resideixen a Empúries, i des d’aquí reparteixen àmfores de vi per diversos ports de la Mediterrània occidental. Parmenó és un autèntic amant del vi, una passió que ha heretat de son pare. Valora en gran manera […]