Gràcies infinites al mestre i amic Pau Faner que, generós com és, després de llegir el llibre i donar-me bons consells encara em va obsequiar amb la il·lustració de la portada del llibre i amb dues presentacions, a Maó (Biblioteca Fundació Rubió, 30 d’octubre) i Ciutadella (Llibreria BadLlibres, 3 de novembre), que per gentilesa seva compartesc aquí amb vosaltres. Gràcies també al diari Menorca per publicar íntegrament la presentació d’en Pau.

Sembla que els talaiòtics eren un poble sense escriptura. A part d’alguns topònims preromans, no coneixem documents ni inscripcions en pedra que ens donin cap pista de la llengua que parlaven. Però per escriure una novel·la necessites donar nom als llocs i a les persones…

A l’inici de la seva carta, Parmenó ens informa que escriu des de «Bóccoris, al nord de Cromiüssa, la gran Gimnèsia habitada per balears». On és Bóccoris?

Als primers capítols, quan Parmenó rememora el seu naixement a la ciutat de Focea, s’hi esmenten alguns personatges històrics coneguts: el rei Cir de Pèrsia, el seu general Hàrpag, el poeta Anacreont. Però… i els personatges principals? Són reals o inventats? D’on surten els seus noms?

A l’inici d’Els cors de pedra assistim a la dramàtica carrera contra rellotge del camp de treball arqueològic de Torralba d’en Salord. El director del projecte, Jordi Amat, treballa per a una empresa anomenada Sota Terra, SL. Per què?