Als primers capítols, quan Parmenó rememora el seu naixement a la ciutat de Focea, s’hi esmenten alguns personatges històrics coneguts: el rei Cir de Pèrsia, el seu general Hàrpag, el poeta Anacreont. Però… i els personatges principals? Són reals o inventats? D’on surten els seus noms?
Parmenó és un nom grec relativament freqüent al segle VI aC, l’època en què se situa l’acció d’Els cors de pedra. Un dels personatges de la comèdia L’eunuc, de l’escriptor romà Terenci, ambientada a Atenes, es diu Parmenó. Però el ‘nostre’ Parmenó és un personatge totalment de ficció, tot i que el seu nom no va ser triat a l’atzar, sinó a partir d’una font documental ben particular.
Al Museu d’Empúries s’hi conserva una placa de plom, descoberta l’any 1949, i que es va datar en el període més antic de la colònia grega: finals del segle VI aC. Es tracta d’un katadesmos, un text de caràcter màgic a través del qual es demanava a un o diversos déus que provoquessin algun dany en una altra persona o grup. Habitualment els textos d’aquestes tauletes són un conjur de maledicció, en venjança per algun perjudici rebut.
Doncs bé: a l’esmentat katadesmos d’Empúries hi apareixen els noms de vuit homes: Parmenó, Aristòtil, Demetri, Aristarc, Sosídem, Epícor, Caustri i Arístrac. No sabem qui d’aquests és el promotor de la maledicció. Potser ho són tots ells, o tal vegada n’hi ha que actuen com a testimonis.
Sigui com sigui, aquesta tauleta ens va proveir d’una sèrie de noms que vam convertir en protagonistes i personatges secundaris de la nostra novel·la, tots ells relacionats amb la colònia grega d’Empúries. Al capítol 19 d’Els cors de pedra s’explica com el desgraciat vinater Sosídem demana la participació de Parmenó i els seus companys en un ritual de maledicció contra els pirates púnics que han segrestat el seu fill Menandre.
I Marja? Aquest nom i el seu personatge sí que són totalment de ficció, sense cap base històrica. Si no coneixem la llengua que parlaven els habitants de la Menorca Talaiòtica, com podríem saber o reconstruir cap nom de persona? Resulta del tot impossible. Per tant, el nom de Marja, i el de tots els altres personatges de l’illa que anomena Parmenó en la seva carta, són una pura fabulació.
Noms inventats… però que segueixen un patró, una norma. Els topònims (noms de lloc) i antropònims (noms de persona) de la Menorca Talaiòtica tal i com ha estat ‘inventada’ en aquesta novel·la, començant pel mateix nom de l’illa —Terlaku— són el fruit d’un joc, un exercici totalment fantasiós, sense cap altra pretensió que donar nom a les persones i els llocs que havien d’aparèixer en aquesta novel·la.
La base d’aquest exercici és el vocabulari del protoindoeuropeu, una proposta de reconstrucció filològica de l’antiga llengua comuna dels antics europeus, realitzada per August Schleicher i Julius Pokorny.