A l’inici de la seva carta, Parmenó ens informa que escriu des de «Bóccoris, al nord de Cromiüssa, la gran Gimnèsia habitada per balears». On és Bóccoris?
A l’inici del seu relat, Parmenó ens informa que escriu des de «Bóccoris, al nord de Cromiüssa, la gran Gimnèsia habitada per balears» (pàgina 22). On és Bóccoris?
Es tracta d’un indret real de l’illa de Mallorca, al terme de Pollença. El topònim actual és Bóquer, evolució de l’antic nom de Bocoris, que apareix citat per primera vegada en un text de l’historiador romà Plini el Vell (segle I dC). Però el poblament d’aquest lloc és molt més antic. En aquesta zona hi havia un antic poblat talaiòtic muradat, avui quasi totalment destruït, i en època romana es tractava d’una localitat d’una certa importància.
Parmenó, el protagonista d’Els cors de pedra, escriu la seva carta assegut a la vorera de la mar, al port on ell i els seus companys han fondejat després de la fuga precipitada des de Melussa/Terlaku (Menorca). Això ens situa a la Cala de Sant Vicenç, que, junt amb la cala de Bóquer i altres raconades costaneres del terme municipal de Pollença, eren els punts d’intercanvi marítim dels pobladors de l’antiga Bóccoris amb els comerciants que arribaven al nord de Mallorca.
La zona de Bóquer és una de les regions amb un poblament més antic de Mallorca, tal i com ho testimonia un conjunt de naviformes i altres construccions talaiòtiques situades al vessant meridional de la serra de la Punta i de la serra del Cavall Bernat. S’han identificat dos paraments de murada talaiòtica que intercepten l’accés als cims de la serra, i restes de nombrosos edificis.
A la Serra de la Punta hi ha un avenc-tomba, en el qual els cadàvers eren envoltats d’ofrenes, generalment vasos de ceràmica grega amb aliments, la qual cosa evidencia una relació d’intercanvi entre els antics pobladors de Bóccoris i els visitants forans que arribaven per la mar.
Una llegenda relaciona aquest poble amb un faraó egipci, anomenat Wahkara Bekerinef Boccoris, de la XXIV Dinastia (730-715 aC).