Que el rei pugui dur una vida privada paral·lela a la de la seva funció com a cap d’estat no ha d’estar permès. Açò sí que hauria d’estar regulat i estrictament limitat. D’entrada, per garantir que totes les actuacions del rei estiguin dins els límits de l’exemplaritat pública. També per controlar que els diners de l’assignació pública que li atorga l’Estat no puguin ser emprats com un fons d’inversió per fer créixer el tresor personal. I sobretot, per evitar que aquests negocis puguin acabar traspassant els límits de les lleis i convertir-se en delictes… impunes.

El doctor Rieux, protagonista de la novel·la La pesta de l’escriptor d’ascendència menorquina Albert Camus, diu en un cert moment que l’única manera de lluitar contra l’epidèmia és l’honestedat. Quan el periodista Rambert li demana què és l’honestedat, el metge respon: “En el meu cas, sé que consisteix a fer el meu ofici.”

Els ullastres de Manhattan és la crònica d’un viatge d’anada i tornada de Menorca a Nova York i, a la vegada, una història de Menorca en vers. Només en Ponç podia fer aquest viatge en tan sols 96 pàgines, que concentren el millor de la seva creació literària.

Segons Joshka Fischer, el futur d’Alemanya, d’Europa i del món occidental poden dependre de l’encert de les decisions polítiques de Merkel, i les decisions en política econòmica són el motor que arrossega la resta

Aquesta Setmana Santa és diferent de totes les altres que hem viscut. Avui, Dijous Sant, Dia de l’amor fratern, el temps suspès per l’epidèmia de coronavirus ens duu a viure una paradoxa.

Aquest conflicte entorn a un paisatge i un projecte concrets s’havia de produir, de manera necessària, perquè assistim a l’emergència de dues sensibilitats creixents, que necessiten confrontar-se per poder trobar l’equilibri. Tenim, d’una banda, una consciència creixent davant la crisi climàtica, que ens exigeix respostes urgents. D’altra banda, una cada cop major sensibilitat pel paisatge i la protecció dels entorns d’alta qualitat natural o cultural, perquè són indicadors i forjadors, a la vegada, de la identitat d’una comunitat.

Diu Pilar Benejam: El que ens hauríem de demanar és on seríem ara si no hagués estat per l’escola. No ens en queda d’altra: hem de continuar treballant.

Amb la inanició crònica a la qual l’administració autonòmica sotmet els nostres museus públics des de fa dècades, la feina educativa i didàctica que fan és, ben mirat, un veritable acte de militància cultural dels seus responsables i treballadors.