Segons Joshka Fischer, el futur d’Alemanya, d’Europa i del món occidental poden dependre de l’encert de les decisions polítiques de Merkel, i les decisions en política econòmica són el motor que arrossega la resta

Aquesta Setmana Santa és diferent de totes les altres que hem viscut. Avui, Dijous Sant, Dia de l’amor fratern, el temps suspès per l’epidèmia de coronavirus ens duu a viure una paradoxa.

Aquest conflicte entorn a un paisatge i un projecte concrets s’havia de produir, de manera necessària, perquè assistim a l’emergència de dues sensibilitats creixents, que necessiten confrontar-se per poder trobar l’equilibri. Tenim, d’una banda, una consciència creixent davant la crisi climàtica, que ens exigeix respostes urgents. D’altra banda, una cada cop major sensibilitat pel paisatge i la protecció dels entorns d’alta qualitat natural o cultural, perquè són indicadors i forjadors, a la vegada, de la identitat d’una comunitat.

Diu Pilar Benejam: El que ens hauríem de demanar és on seríem ara si no hagués estat per l’escola. No ens en queda d’altra: hem de continuar treballant.

Amb la inanició crònica a la qual l’administració autonòmica sotmet els nostres museus públics des de fa dècades, la feina educativa i didàctica que fan és, ben mirat, un veritable acte de militància cultural dels seus responsables i treballadors.

Més per Menorca, com a partit sobiranista, reivindica la capacitat de decidir des d’aquí sobre allò que ens afecta. Com a mínim, de participar en les decisions. I com a territori insular, és fonamental que tinguem el control de les portes d’entrada i sortida.