És habitual que pels voltants de la Diada del Poble de Menorca, el Consell Insular presenti una exposició d’arts visuals. Els darrers anys havíem optat per exposicions individuals de reconeixement i homenatge a artistes naturals de Menorca o residents a l’illa amb una llarga trajectòria artística.
Enguany, en el context de la pandèmia que ho ha trastocat tot, hem volgut fer un canvi en aquesta línia de treball. Aquest temps difícil que ens ha tocat viure ens reclama actituds solidàries, la reivindicació de l’interès col·lectiu per davant dels interessos particulars, l’afirmació de la dimensió comunitària de la vida social. En definitiva, es tracta de posar més en valor el nosaltres que el jo.
En aquesta línia, i dins el programa de rescat cultural, des del Departament de Cultura del Consell vam organitzar fa uns mesos l’exposició col·lectiva Art en la fragilitat. I ara hi tornam, amb un projecte col·lectiu que, al mateix temps, també és un acte de memòria i reconeixement: el proper 16 de gener, vigília de la Diada, inaugurarem a les dotze del migdia l’exposició El Sant Antoni: 17 anys del Premi de pintura de Menorca (1991-2007).
La greu crisi econòmica que va començar l’any 2008 es va emportar per endavant el sistema de caixes d’estalvis que, durant més de cent anys, havia constituït una pedra angular del nostre sistema financer, al costat de la banca comercial. Les caixes i les seves obres i fundacions socials i culturals van ser importantíssimes organitzacions intermèdies, aquest espai que els sociòlegs identifiquen com un pont mitjancer entre l’àmbit privat i les administracions públiques, i que quan funcionen bé són claus per a la governança. Es tracta d’un espai flexible, que evoluciona amb el temps, ample i divers, que inclou des del moviment associatiu fins a les plataformes socials, des dels sindicats i les patronals fins els mitjans de comunicació independents i, en definitiva, tots els espais de concertació, diàleg i participació ciutadana.
La crisi iniciada l’any 2008 va transformar alguna cosa més que el sistema financer: la liquidació de les caixes d’estalvi es va carregar un d’aquests actors intermedis que durant moltes dècades, amb tots els matisos i deficiències que es vulguin, no es pot negar que van fer contribucions positives i significatives a la nostra societat. Les activitats socials i culturals que feien les fundacions de les caixes d’estalvi i que han desaparegut sense que ningú n’hagi agafat el testimoni, i que encara avui consideram una pèrdua llastimosa, confirmen la importància que van tenir aquestes organitzacions intermèdies.
Avui, una altra crisi de naturalesa molt distinta torna a sacsejar els fonaments del nostre sistema socioeconòmic. Ens veim abocats a una transformació estructural per conquerir el futur, perquè no ens queda més remei que convertir la crisi en una oportunitat de fer les coses millor. Però haurem d’anar alerta, perquè les oportunitats no duen incorporada de sèrie l’equitat i la justícia social. Més aviat és al revés: si no es posen els adequats mecanismes distributius i compensatoris, les oportunitats poden acabar beneficiant els més forts.
Aquest perill ens crida a fer grans esforços per sortir d’aquesta etapa més cohesionats, sense que quedin a l’estacada els col·lectius més vulnerables. I sí, aquest també és un bon moment per reivindicar la necessitat i vigència de les organitzacions intermèdies per a l’aprofundiment de la democràcia.
L’exposició sobre el Premi Sant Antoni Sa Nostra vol fer un reconeixement a tot el que va significar aquesta iniciativa cultural durant els disset anys que es va convocar: una iniciativa reeixida, impulsada per dos representants d’aquest espai social intermedi: una caixa, a través de l’Obra Social “Sa Nostra”, i un mitjà de comunicació, el setmanari El Iris, que afortunadament continua amb nosaltres. També és un reconeixement a tots els i les artistes que van participar any rere any en aquella convocatòria, molts dels quals van rebre, a través d’aquest premi, l’estaló que els feia falta per iniciar una carrera artística rellevant. I, per descomptat, la realització d’aquesta exposició també és un acte d’agraïment a Juan Elorduy, la persona que va organitzar el premi durant tots els anys que es va convocar, i que enguany ha acceptat la invitació del Consell perquè fos el comissari artístic d’aquesta mostra.
Mirem un moment enrere per recordar i valorar el que va significar el Premi Sant Antoni Sa Nostra, i aprenguem d’aquest referent per avançar-nos al futur.
[Publicat al diari Menorca dia 10 de gener de 2021]