El 14 de març d’enguany es compleixen vint anys de la primera coalició pluralista de les esquerres de les Illes Balears per concórrer a les eleccions generals. Feia menys d’un any que el PP de Jaume Matas havia guanyat les eleccions autonòmiques, acabant amb el Pacte de Progrés. La combinació del desànim general i la necessitat de fer alguna cosa per superar-lo van propiciar l’acord dels ‘Progressistes per les Illes Balears’.

Qui és que des de fa anys predica que quan governi segregarà els alumnes per raó de llengua? Quin partit és el que ha convertit la llengua en un camp de batalla sense importar-li ni poc ni gens si provocava divisió social? Quin és el partit que s’ha fet un fart d’excitar els instints catalanofòbics i crear expectatives als sectors més ultres, sense pensar com ho faria el dia que governàs?

Llibertat, família i identitat. Aquests tres conceptes proferits per certa gent són un oxímoron tan rotund com una llum fosca, una guerra no violenta, o una indigestió saludable.

La vida útil de la torre de control de l’aerport de Menorca acaba l’any 2024. Des de 2009, AENA ha anunciat diverses vegades la construcció d’una nova torre de control. Però mai no ho ha fet. Per contra, el juliol de 2019 va anunciar amb gran pompa un projecte per substituir la vella torre per una sala de control virtual, ubicada dins una sala interior de l’aeroport sense visibilitat exterior directa. Tot a través de pantalles, tot molt modern, tot molt meravellós.

En l’actual context de crisi i de ràpides i profundes transformacions, els ajuntaments han tenir un paper protagonista. Però només ho podran fer bé, amb eficàcia, si els poders públics de més amunt els deixen fer feina i els faciliten els recursos sense traves burocràtiques, sense terminis d’execució impossibles de complir, i amb la confiança que mereixen pel fet de ser les corporacions d’elecció directa més properes als ciutadans.