Durant els darrers vuit anys, el PP ha basat la seva oposició als governs progressistes en el mantra de la inestabilitat i la inseguretat dels pactes. Però qualsevol discussió entre antics socis de govern, ara sembla un amable ball de saló al costat dels embolics dels primers quatre mesos de pacte PP-Vox al Parlament de les Illes Balears: per llogar-hi cadires i menjar crispetes. Com deia n’Andreu Servera a una piulada, “Que divertida, l’hemeroteca!”, tot citant una piulada de Marga Prohens que deia: “Mamboooo…. i aquests són els que han de donar ‘estabilitat’ al #Pactedelcaos”. Sí, podeu riure, sense fer-vos mal.
És irresistible acudir al refranyer, perquè ho clava: no hi ha res més castigat que la llengua. Tot i que, en aquest cas, les llengües castigades són dues. La de Marga Prohens, per bocamolla, i la llengua catalana, perquè és justament la discussió sobre com poden castigar millor la nostra llengua el que està provocant les estirades de cabells més ferotges entre els que havien de garantir l’estabilitat i governar amb criteris tècnics i no des d’ideologies, i el llarg etcètera d’eslògans de la perfecta operació de màrqueting que ha resultat ser tot plegat.
El PP ens vol castigar la llengua a la manera de Felip V, para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado, mentre que Vox, que no entén de romanços, prefereix l’acció directa, sense manies. Primer va ser la rocambolesca història de l’Oficina d’imposició lingüística. Allà ja hi va haver nervis. I ara és la segregació a les escoles per raó de llengua.
La premsa amiga d’aquest govern intenta salvar la soldat Prohens: tota la culpa és de Vox, que no és un soci fiable, que demana impossibles, que s’aferra a les seves obsessions, que no entén que les coses s’han de fer dintre de la llei i que no és possible una escola a la carta…
Ep, un moment! Qui és que des de fa anys predica que quan governi segregarà els alumnes per raó de llengua? Quin partit és el que ha convertit la llengua en un camp de batalla sense importar-li ni poc ni gens si provocava divisió social? Quin és el partit que s’ha fet un fart d’excitar els instints catalanofòbics i crear expectatives als sectors més ultres, sense pensar com ho faria el dia que governàs? Va ser el PP, no Vox. El partit d’Abascal fa quatre dies que és a les institucions, però el PP fa estona que va encendre aquest fester, i ara no sap com apagar-lo. Sí, ja ho sabem que el seu soci és un piròman que va tirant metzina, però qui ha apilat llenya durant anys i ha encès el misto ha estat el PP.
Ara veurem com ho aclareixen. Divendres passat es van reunir els representants de PP i Vox per desencallar el tema. Segons la premsa addicta al règim, el PP va ‘exhibir fermesa’ i va deixar clars els límits. Segons altres fonts, va ser Vox qui va sortir vencedor, arrencant al conseller Antoni Vera el compromís de presentar just després de Tots Sants un programa detallat per segregar els alumnes per llengua. El PP té dues sortides, totes dues dolentes: cedir davant l’extrema dreta i provocar que les camisetes verdes tornin a sortir al carrer, o no donar-li el que vox, vull dir el que vol, i continuar alimentant la inestabilitat.
Senyora Prohens, és vostè qui va signar amb Vox uns acords de govern que diuen textualment “Los padres podrán elegir libremente el centro escolar para sus hijos, así como la primera lengua de escolarización. Nos comprometemos a extender este derecho en todas las etapas educativas antes de acabar la legislatura”. I ara ho passa malament perquè els seus socis li demanen que compleixi el que va signar? No plori, no. A aquestes alçades ja hauria de saber que qui amb al·lots se colga, compixat s’aixeca.