La vida d’en Josep Seguí és la història d’un èxode, una història coherent de despreniment de les riqueses heretades —literalment— i de les seguretats inculcades en l’educació del nacionalcatolicisme, per transitar, cada vegada amb més radicalitat, cap a l’alliberament interior i exterior com l’única resposta possible a l’Evangeli del Pobre de Natzaret.

Per més voltes que doni la història, la força centrípeta de l’Estat és més fiable i poderosa que les lleis de la termodinàmica, i fan falta totes les energies de l’Univers per aconseguir que alguna engruna caigui una mica enfora del centre del forat negre amb gravetat propera a l’infinit que representa l’Administración General del Estado.

Avui matí na Maite Salord, vicepresidenta i consellera de Més per Menorca al Consell Insular de Menorca, ha presentat la renúncia a la seva acta de consellera, fent efectiva la decisió de deixar la política institucional després de setze intensos anys de dedicació. Com a portaveu de Més per Menorca al Consell, Maite, només puc tenir paraules d’agraïment i reconeixement tu, que has encapçalat la candidatura de Més per Menorca al Consell Insular de Menorca en les dues primeres eleccions en què aquesta formació s’ha presentat.

L’Estat ha de preservar el patrimoni cultural de la costa, tant el material com l’immaterial; d’una banda, la supervivència i la conservació de les casetes de vorera històriques, i de l’altra, les manifestacions de la vida tradicional associada a aquestes construccions.

Les darreres mesures COVID-19 aprovades pel Govern no s’entenen perquè són contradictòries i incoherents amb altres mesures incloses dins la mateixa normativa. I sobretot, el Govern té un problema de comunicació (o incomunicació) amb la societat: amb els consells insulars, amb els ajuntaments, i amb els sectors i col·lectius afectats per les normatives específiques.