El catàleg d’edicions menorquines mostra que els darrers quatre anys el número de títols ha estat pràcticament idèntic: 123 l’any 2017, 128 el 2018, 123 el 2019, i 121 el 2020. Per entendre el que hi ha darrere aquestes xifres convé tenir en compte tres perspectives: la de la creació, la de la producció editorial, i la de la comercialització.

Per què en Toni Carreras ha fet tot el que ha fet? Quin era el motor que l’impulsava? Per què s’ha gastat tant pels altres i ha mirat tan poc per ell mateix? La resposta és que la vida d’en Toni només s’entén des de la seva opció cristiana, viscuda amb sinceritat, autenticitat i radicalitat.

Encara ens queda molt de camí a fer per poder tractar amb normalitat la història del segle XX, i per completar el camí de la reconciliació. La generació actual tenim el deure de fer les passes que els nostres antecessors, fins ahir mateix, no van tenir el coratge d’emprendre. Segur que alguna vegada ens equivocarem, però la pitjor decisió seria mantenir un oblit vergonyant i injustificable.

L’exposició sobre el Premi Sant Antoni Sa Nostra vol fer un reconeixement a tot el que va significar aquesta iniciativa cultural durant els disset anys que es va convocar: una iniciativa reeixida, impulsada per dos representants de l’espai social intermedi: una caixa, a través de l’Obra Social “Sa Nostra”, i un mitjà de comunicació, el setmanari El Iris.

El portaveu del PP, Carlos Salgado, ens acusa de convertir el PTI, una norma d’ordenació territorial, en un autèntic estatut d’autonomia de Menorca que s’extralimita completament perquè a través d’aquest instrument ens volem ocupar de tot. Ves per on: aquest sever retret és, ben mirat, la millor alabança que ens podia fer!