Dimecres passat es va produir al Senat un debat tan interessant pel contingut, com decebedor pel resultat, ja que la proposta que va defensar el senador autonòmic Vicenç Vidal, innovadora i positiva per a l’esport base sense ànim de lucre, va ser rebutjada pels vots contraris i les abstencions dels grups majoritaris al Senat.

Els pobles que estimen la seva cultura i la posen al centre de la seva vida social són dignes de lloança, perquè saben de la importància de les arts i la cultura per al creixement espiritual de la societat. Avui Ciutadella ens en dona el millor exemple.

És possible la resignificació d’un monument que va ser fet intencionadament per glorificar els vencedors i humiliar els vençuts? Es poden sentir representats per aquest monòlit els no catòlics? Perquè el monument és una creu que envolta el monòlit, i la part davantera és un altar, que no va ser demolit amb la petita intervenció, des del qual es deien misses pels morts d’un bàndol i per continuar humiliant, explícitament, els derrotats. Aquest monument, tant per la seva intencionalitat originària com per la simbologia de la seva forma material, no pot ser inclusiu.

Optimisme? Pessimisme? Al fatalisme pessimista, Terry Eagleton no hi contraposa l’optimisme sinó l’esperança activa: posa’t a fer feina perquè les coses vagin millor.

Més important que la meta és el camí, i més important encara és obrir nous camins. Tot el que s’ha fet fins ara per millorar la gestió del patrimoni, i les iniciatives de distintes empreses per fer-se seva la candidatura i apostar per Menorca, és el camí per on val la pena trescar.