La celebració, pocs dies abans de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia, d’un pregó alternatiu per part de moviments socials i entitats ciutadanes ha generat en l’opinió pública reaccions prou diverses. L’èxit de convocatòria —la plaça del Carme plena, amb més de mil persones de totes les edats— certifica la sintonia d’un […]

Els darrers dies d’agost, just abans de tornar a la feina, m’agrada posar ordre a l’habitació que a ca nostra anomenam es quarto des llibres. Com que el paper s’acumula però l’espai no creix, no en queda altra que fer net, amollar llast, i deixar espai per al que ha de venir. És una activitat […]

Des de Sant Joan fins la Mare de Déu de Gràcia, els carrers i places dels pobles de Menorca s’omplen de gent i de cavalls, de música i de bauxa, de rituals tradicionals i de transgressió acceptada. Són “Ses Festes”, amb tanta entitat a cada poble que, quan les anomenam així —amb el substantiu pelat, […]

Algú dubta que la candidatura de la cultura talaiòtica menorquina a la Declaració de Patrimoni Mundial és una magnífica iniciativa? És clar que no. Tots els menorquins som conscients de la singularitat i importància dels monuments que els talaiòtics van plantar damunt la seva i nostra illa, i en tot cas hem de donar la […]

A l’article anterior vèiem com el principal objectiu del PP és la recentralització d’Espanya. Per aconseguir-ho, primer es van inventar la consigna que diu que les autonomies són una ruïna, i després s’han encarregat de fer-ho realitat. Aquesta operació té un vessant polític, que ja vam descriure, i avui ens centrarem en la clau de […]

Quantes vegades no hem sentit o llegit que l’estat de les autonomies és una ruïna? Si escrivim aquesta frase al cercador d’internet en castellà i entre cometes —perquè ens trobi la frase exacta— el resultat és espectacular: dotze mil vuit-centes coincidències. Curiosament, si ho escrivim en català les respostes cauen en picat, fins a la […]

«La parla dels menorquins, que parteix sens dubte de la més profunda prehistòria, s’escriu ja des del segle VI abans de Crist amb el llenguatge talaiòtic i, després de les aportacions successives a partir de les fenícies, gregues i llatines, ha arribat als nostres dies en la forma en què la coneixem». Si demà algú […]