(Ressenya publicada a la revista Dialogal. Quaderns de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, núm. 46, estiu 2013).
Mentre que els paladins del nou ateisme (Dawkins, Harris, Hitchens) i els valedors del nou teisme (Swinburne, Craig, l’últim Flew) s’encallen en una fatigosa discussió sobre la consistència científica dels respectius arguments, Frédéric Lenoir refresca l’ambient amb aquesta obra, on aborda la qüestió de Déu des d’una perspectiva genealògica: un viatge per les múltiples cares d’aquest concepte a través de la història i de les diverses tradicions religioses i sapiencials.
La seva major virtut és la claredat: un llenguatge alhora senzill i elegant, lliure de tecnicismes, que arribarà a tot tipus de lector, sense defugir la complexitat o la controvèrsia inherents als temes tractats (Déu personal vs. Absolut impersonal, l’experiència religiosa, el fonamentalisme, fe, ciència i raó, el futur de Déu…).
Tot i que Lenoir reserva per a l’epíleg la presentació de la seva convicció personal, aquesta és perceptible al llarg de tot el llibre, que no és tan distanciat i desapassionat com l’autor sosté al prefaci.
Títol: Dios
Autor: Fréderic Lénoir
Traducció de Manuel Serrat Crespo
Editorial: Kairós
278 pàgs.
http://www.editorialkairos.com/catalogo/dios