Diu Pilar Benejam: El que ens hauríem de demanar és on seríem ara si no hagués estat per l’escola. No ens en queda d’altra: hem de continuar treballant.

Amb la inanició crònica a la qual l’administració autonòmica sotmet els nostres museus públics des de fa dècades, la feina educativa i didàctica que fan és, ben mirat, un veritable acte de militància cultural dels seus responsables i treballadors.

Més per Menorca, com a partit sobiranista, reivindica la capacitat de decidir des d’aquí sobre allò que ens afecta. Com a mínim, de participar en les decisions. I com a territori insular, és fonamental que tinguem el control de les portes d’entrada i sortida.

Diu Lluís Duch: «la constitució de la memòria col·lectiva no és el poder, sinó l’amor. En efecte, la memòria col·lectiva posseeix un fons afectiu, que és el ciment que uneix els diversos membres d’un grup en uns mateixos sentiments i en una consciència de mútua pertinença».

Dimarts passat vaig enviar un article al diari Ara Balears, que es publica avui, per demanar al govern d’Espanya una major sensibilitat amb els espais de comunicació en llengua no castellana. Però just dimecres, el nou govern de Pedro Sánchez es negava a garantir la reciprocitat dels canals de televisió que emeten en català. Ja tenim la primera decepció d’un govern que, en aquesta matèria, comença seguint la mateixa política del PP. Per tant, el plantejament de l’article havia de ser diferent. Vaig enviar una nova versió al diari Ara Balears, però per un error publiquen la primera versió. Aquí teniu el que, vista la posició del govern de Sánchez, cal dir a dia d’avui.