Ara que s’acaba la temporada turística, pens: Què estam fent els menorquins amb el turisme? I què està fent el turisme amb nosaltres?

En aquest moment en què cap territori dels Països Catalans té un govern sobiranista, o almenys amb participació sobiranista, quin és el panorama de les respectives polítiques lingüístiques? El País Valencià pateix la situació més sagnant. El PP valencià sempre ha estat el més grollerament espanyolista i frenèticament antivalencià, i només li va faltar l’excusa […]

Carregar-se les polítiques de memòria democràtica, i especialment les campanyes d’exhumació i recuperació de cossos de víctimes desaparegudes, que priven els seus familiars del dret a fer un enterrament digne i servar-ne la memòria, no és un simple canvi de prioritats polítiques, és un acte repulsiu i infame de complicitat amb els assassins. 

El denominador comú és el capgirament del model i la inversió de les prioritats. Si el problema és la massificació turística i els experts ens diuen que la saturació de l’illa ja ha superat les seves possibilitats, ara resulta que en lloc de dimensionar l’oferta a la seva capacitat i respectar els límits insulars, tant els naturals com els de serveis i infraestructures, ens hem d’adaptar a la demanda eixamplant artificialment les nostres capacitats fins on faci falta.

Menys etiquetes, menys paraules màgiques i menys eslògans, i més incorporació de la perspectiva de gènere amb coses concretes, visibles, tangibles. No parlar tant de la necessitat de recuperar la memòria de les dones, com recuperar-la.