A finals de gener va saltar l’alarma: Demarcació de Costes, organisme depenent del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, havia notificat als concessionaris de les casetes de vorera de la Cala de Sant Esteve, al municipi des Castell, que els revocava la pròrroga de la concessió i els ordenava la demolició de les casetes, previ dipòsit d’un aval de 20.000€.
A lògic disgust d’aquests particulars, que durant dècades (més d’un segle en el cas d’algunes famílies) han tingut cura d’aquestes casetes, s’hi afegia una amenaça en tota regla contra el patrimoni històric de Menorca: les casetes de vorera són un bé etnològic singular del paisatge de la nostra costa. Estan inventariades pel Consell Insular de Menorca, i moltes estan protegides al catàlegs municipals de patrimoni històric.
Davant aquesta animalada li vam demanar explicacions a Costes, i la resposta no va poder ser més surrealista: ells no han demolit mai un edifici protegit, el que passa envien una notificació estàndard als concessionaris de les casetes de vorera, que inclou la possibilitat de la demolició. Però quan és un bé protegit, no hem de passar cap pena, només l’han de desallotjar, no demolir-la. Al·lucinant.
El Consell Insular de Menorca va enviar una sèrie de cartes a Demarcació de Costes, i també a Autoritat Portuària, a Ports de les Illes Balears i als Ajuntaments, instant a prendre les mesures necessàries per garantir la supervivència de les casetes de vorera, i també perquè no s’executi el seu desallotjament si no es té una alternativa millor: per experiència sabem que les administracions no tenen capacitat per garantir la conservació dels béns de la costa que han obligat a desallotjar. El desnonament és la via més directa cap a la degradació, i finalment cap a la desaparició d’aquestes casetes. El mes de febrer també vam aprovar un acord al Ple del Consell Insular, en la mateixa línia, que va ser notificat a Costes.
Han passat tres mesos, i Costes ni tan sols s’ha dignat a respondre. Per acabar-ho d’arreglar, la setmana passada els concessionaris de casetes de vorera d’Alcalfar, a Sant Lluís, van rebre uns escrits amb les mateixes amenaces que s’havien fet primer als concessionaris de la Cala de Sant Esteve, exigint la desocupació i ordenant la demolició. Perquè us faceu càrrec del valor històric de les casetes d’Alcalfar: una d’elles apareix a un gravat de l’Arxiduc Lluís Salvador.
Tot aquest despropòsit no és un problema burocràtic o administratiu, sinó polític. Els funcionaris de Costes fan la seva feina d’acord amb les directrius que reben dels seus superiors. El problema és que, per acció o per omissió, L’Estat està fent una aplicació de la Llei 2/2013 de protecció i ús sostenible del litoral, inadequada i contrària a l’interès general.
No qüestionam que s’hagi de garantir l’ús públic del litoral i acabar amb usos privatius no justificats, però s’ha de preservar el patrimoni cultural de la costa, tant el material com l’immaterial. D’una banda, la supervivència i la conservació de les casetes de vorera històriques, i açò vol dir que si no hi ha una alternativa millor, l’Estat ha de prorrogar les concessions a particulars perquè són els qui sempre n’han tingut cura, les han mantingudes i les han reparat quan ha fet falta, a costa seva. I d’altra banda, l’Estat també ha de salvaguardar les manifestacions de la vida tradicional associada a aquestes construccions.
Si l’Estat ha d’aplicar la llei 2/2013, també ha d’aplicar la llei 10/2015, per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, que obliga les administracions públiques a protegir activament les expressions i manifestacions de la cultura vida, amb especial esment a les formes de vida tradicionals, a la protecció dels béns materials associats a aquestes formes de vida, i al paper protagonista que han de tenir els seus portadors, veritables transmissors de la cultura popular.
En definitiva, no ens podem resignar ni lamentar-nos davant aquest despropòsit. L’haurem de combatre activament. Aquesta setmana, el senador Vicenç Vidal visitarà Menorca per conèixer directament el problema i traslladar-lo al Ministeri. Haurem d’arribar fins on faci falta per revertir el que, sens dubte, és un abús de l’Estat contra les casetes de vorera, contra la gent que n’ha tingut cura fins avui, i contra la cultura popular dels menorquins.
(Publicat a la secció d’opinió «En veu alta» del web del PSM-Més per Menorca)
Jordi Odrí ha dit
Absolutament necessari preservar les casetes de vorera.
Jordi Camprubí Capella ha dit
Res de nou sota la capa del cel. Què es pot esperar d’un govern espanyol que està en caiguda lliure? El patrimoni existent a la vorera de la mar els i deu sembla que no val res i per tan apliquen la normativa de costes i tal dia farà un any.
Miquel Àngel Maria ha dit
Així és, Jordi. La maranya burocràtica de Costes és la pantalla de la insensibilitat política amb les formes de vida tradicionals de la costa mediterrània, i específicament amb la de Menorca. Per què Costes no actua de manera preferent per esbucar estructures privades que estorben enmig del domini públic marítim-terrestre, ambientalment nocives i estèticament horribles? Per què s’han d’acarnissar amb el patrimoni etnològic popular? Ja saps la resposta, estimat. Però no ho dubtis: ens hem ficat en aquesta batalla per guanyar-la. Arribarem fins al final.
Miquel Àngel Maria ha dit
Gràcies pel teu comentari, Jordi. Properament anirem a Madrid a plantejar directament aquest problema al Ministeri. No és un problema administratiu, és un problema polític, i exigim una solució justa.
Carme ha dit
Tant les casetes de vorera com els petits hortals que han estat cuidats i mantinguts durant anys per gent senzilla no sé hauríen de tocar.
Farem el possible per protegir el patrimoni de tots, matèrial e immaterial.