Delirant en baléà

Segons el diccionari, la política és la ciència i art de governar, que tracta de l’organització i administració d’un estat en els seus afers interiors i exteriors. Però açò deu ser a l’estranger. Aquí no hem superat encara l’estadi primitiu de la política, que el poeta i filòsof Paul Valéry definia com l’art d’aconseguir que la gent no fiqui el nas en allò que li importa. I si m’apuren, la millor descripció de la política que es practica avui a les Illes Balears la va donar, avant la lettre, el gran Marx. Groucho Marx. «La política», diu l’inefable còmic, «és l’art de cercar problemes inexistents, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats.»

Com que a les Balears no hi ha prou problemes reals, el govern que dirigeix José Ramón Bauzá es dedica, en la millor tradició de l’escola grouchomarxista, a crear-ne d’artificials. Vostès ja es deuen haver fixat que la qüestió de la llengua és, d’aquests problemes inventats, un dels més recurrents. S’ha convertit, de fet, en la mare de totes les manies d’aquest govern. La llengua és l’ase dels cops que concentra els atacs més impetuosos, les quimeres més tronades, els disbarats més excèntrics i surrealistes.

A un article anterior ja em vaig referir a la recepció que el president Bauzá va oferir fa poques setmanes als patrons del Circo Balear, vull dir del Círculo Balear, liderats pel seu president, Jorge Campos. No va ser una simple trobada de cortesia, sinó una reunió de feina amb un resultat tangible, un compromís explícit del govern: la destinació d’una subvenció de setanta mil euros perquè les editorials adaptin els seus llibres de text escolars a les modalitats balears (mallorquí, menorquí i eivissenc).

Ara resulta, però, que aquest sector minúscul i estrafolari a qui Bauzá procura acontentar, tampoc no està d’acord amb aquesta solució. Per ells, no és suficient que els llibres contenguin el lèxic propi de cada illa, sinó que fa falta continuar avançant cap a la segregació lingüística, perquè català i baléà (sic) no són una mateixa llengua. Ja veuen el que passa: el president Bauzá encén el foc, i els seus amics encara hi tiren metzina.

Perquè vostès es puguin fer una idea de les veritables pretensions dels amics del president, em permet recomanar-los que visitin el web de la pseudoinstitució filològica autodenominada «Acadèmi de sa Llengo Baléà» (www.sacademi.com). Molta gent que entra en aquest web es pensa que és una paròdia, una broma realitzada per un grup contrari. No m’estranya gens, perquè l’espectacle és delirant, però em poden ben creure que els autors d’aquest engendrament el presenten com una cosa seriosa, una obra científica que, com Bauzá, persegueix acabar amb l’adoctrinament pancatalanista. De debò, els convid a passejar-se una mica per les diferents seccions d’aquest web. Quedaran vacunats contra el gonellisme de per vida. Facin una aturada especial en el glossari de barbarismes: una llista a tres columnes de com s’han d’escriure una sèrie de paraules en autèntic baléà. Apareixen primer en espanyol, després en català, i finalment en baléà. En volen una mostra? Mirin, mirin:

És natural que vostès es demanin, com un servidor, qui hi deu haver darrere tota aquesta exageració (eggigérassió, escriuen ells). Al mateix web podran trobar la llista d’acadèmics, la majoria dels quals són molt coneguts… a ca seva. Però alerta: si algú ens diu que aquesta endemesa no té res a veure amb el govern del president Bauzá, basta recordar-li el nom que apareix al final de la llista dels acadèmics de sa llengo baléà: ni més ni menys que l’honorable (és un dir) Carlos Delgado Truyols, conseller de turisme de Bauzá, a qui s’Acadèmi presenta com a «membre d’Honó, Missè y Polític». La fotografia que acompanya aquest article és de setembre de 2011, i mostra el moment en què Carlos Delgado és rebut com a membre de s’Acadèmi pel seu president, Juan Vanrell.

Riure per no plorar. Si no anam vius, aquesta gent ens faran mal. Esperem que no tengui raó un company, professor d’institut, que comença a témer l’extinció de l’homo sapiens en aquest arxipèlag, substituït per l’homo baléà.