«Em costa admetre que el Consell Insular de Menorca s’hagi de finançar a través de donatius.»
«Quina quantitat anirà a parar a les butxaques dels ponents? Quin és el seu ‘cachet’?»
«El pensament neocon planteja la sortida de la crisi en termes exclusius de superació personal: res de canvi d’estructures generadores d’injustícia.»
«El “Foro Menorca” ve a ser un think tank neocon menorquí.»
Pere Gomia ha dit
Miquel Àngel, he llegit amb molt d’interès les teves reflexions que compartesc totalment. No hi sabria afegir res més, però encara hi ha una altra cosa que també em neguiteja i no poc i és el tema de la llengua. Si som a Menorca, per què es fa tot en castellà? Propaganda, conferències, etc. cap referència a la nostra realitat lingüística. També és aquesta una altra qüestió ideològica dels organitzadors i un altre motiu, en el meu cas, per no donar suport al “foro”.
Miquel Àngel Maria ha dit
Hola Pere, gràcies pel teu comentari. No cal que et digui que estic totalment d’acord amb l’argument que afegeixes. Havia pensat de fer-hi esment, però quan he arribat a tres pàgines de text he considerat que ja n’hi havia prou; introduir aquest tema amb alguns arguments, i no sols com un esment de passada, em semblava abusar de la paciència del lector. Però mira, tu l’has afegit en el teu comentari, i ara jo et don la raó. Queda dit, idò! Una abraçada.
Bep Joan ha dit
Hola Miquel:
Amb quanta raó destil·len les gotes dels teus arguments. La connexió entre entre el Consell i el Diari no deixa de ser curiós, o no. És evident que hi ha contraprestació al darrere. Segur. Com? Només caldrà estar un mica atents a les informacions. El Consell necessita d’una aparell potent d’instrucció dels nous conceptes neoliberals; el canvi de mentalitat que esmentes l’ha de propagar “el nucli ideòleg de la dreta” i aquí hi ha el diari per fer-li la funció. Un nou ideari que basteix un grup al marge del PP i de l’Església, però amb gent de la dreta i de l’Església.
Joan de Terrassa ha dit
Estimat Miquel Àngel, moltes gràcies per la teva reflexió. Però tot plegat em suscita alguns dubtes: el diari no és propietat del bisbat? Les estructures generadores d’injustícia no són immorals? Les ideologies que justifiquen la misèria no són pecat? Cap estament eclesiàstic no considera que aquesta ideologia denigra la dignitat humana? Ningú del bisbat hi ha assistit i entès el què s’hi deia? Disculpa que aboqui el meus neguits en la teva pàgina tan ben argumentada.
Joana Caules ha dit
Apreciat Miquel Àngel, no acostumo a participar en blogs però aquesta vegada ho faig perquè les teves paraules i la teva argumentació s’ho mereixen. Jo tampoc aniré a les xerrades, després de molts anys de lluitar per al manteniment de polítiques públiques no ho puc admetre de cap manera i penso també com es deuen sentir els treballadors del servei d’Infància i Família, és tot plegat un despropòsit. Fins avui pensava que rectificarien però veig que no, la caritat i la bèneficiència feia anys que s’havien separat del serveis públics. Em dóna molta tristesa perdre valors i pilars que ha costat tant aconseguir, aquest no és el camí.
pilar pons ha dit
Sí era necessari una reflexió d’aquestes característiques. Jo he dit al facebook que el teu article és de dalt de tot i és que ho penso què posa el dit a la llaga.
margarita ballester ha dit
Sí era necessari i fins avui no ho he pogut llegir…però quan vaig veure la mostra al diari em vaig sentir totalment fora del “foro”. Gràcies per les paraules que et van demanar i que has escrit amb tot l’encert.
margarita ballester ha dit
Sí, era necessari un escrit com el teu. Fins avui no l’he llegit; és del tot oportú.