Avui m’he posat a repassar i arxivar uns retalls de premsa, i he anat posant dins una funda de plàstic tot allò que els nous governants —autonòmics i insulars— diuen que volen fer en matèria lingüística. Aquí ens coneixem tots i sabem el dimoni on se colga, i per tant allò més previsible és que facin disbarats, si gros un, major l’altre. Però com que estic cansat de passar pena i, a més, representa que els primers cent dies d’un govern nou li hem de donar un marge de confiança, m’he proposat fer un petit exercici de projecció, de visualització d’un escenari en què la política envers la llengua esdevingués exitosa, útil, profitosa i exemplar. I tot açò, sense sortir-se del guió que els nous governants s’han marcat. Diuen que la seva política lingüística es desenvoluparà sobre dos pilars: la lliure elecció de llengua, sin imposiciones de ningún tipo, i la potenciació de les modalitats insulars. Idò bé: us imaginau que ho aconseguissin?
Per començar, ahir hauria pogut anar al cine, a Maó, sense que m’imposessin l’obligació de veure totes les pel·lícules en castellà. I quan tornava cap a casa, hauria pogut elegir la llengua en què se’m va dirigir el guàrdia civil que em va multar per no dur el cinturó posat. Arribat a ca nostra, quan vaig posar la televisió, hauria pogut triar l’idioma de les pel·lícules que feien per La2 o Telecinco. En preparar el sopar, els productes que vaig treure de la nevera els hauria pogut tenir etiquetats en català (ara és més fàcil trobar-los en portuguès o en grec). I avui matí, quan he hagut de fer uns papers per a la Universidad Complutense per a la convalidació d’un títol, els hauria pogut enviar en català, estalviant-me els noranta euros que m’ha costat la traducció oficial (es veu que allà no entenen Filosofia Contemporània I; el paper ha de dir Filosofía Contemporánea I). I hauria pogut llegir el diari que m’agrada en català, perquè fins ara només el fan en castellà. Us ho imaginau? Seria massa!
I què hem de dir de les famoses modalitats? Aquí sí que hi ha fil a tòrcer! Si les potencien i tenen èxit, el president Bauzá podrà aprendre que a Menorca no deim tassó sinó got. I el president Santiago Tadeo, quan ralla en menorquí, ja no dirà un barbarisme o una paraula mal dita de cada deu o dotze que en pronuncia. Ja no dirà equipu, ni grupu, ni desde luegu, ni tenim que fer, ni bolem una Menorca miyor, ni tejit industrial, ni posar un cartel, ni pues, ni cambis, ni desempenyarà una gran labor, ni ho seguirà seguent, ni almenus, ni…
Diuen que faran un llibre d’estil. Magnífic. Què farà el president Bauzá quan véngui a Menorca i ralli institucionalment? Ho farà en modalitat mallorquina o menorquina? Si vol aigua, demanarà un tassó o un got? I quan vagi a dinar, què li dirà a la persona del costat: passa’m es cadaf? O sa gerra? O es pitxer? O es moc? No fos que qualcú s’enfadàs!
I a la fi podrem tenir tots els documents i publicacions oficials de la comunitat autònoma en cadascuna de les modalitats. Perquè si es carreguen el català estàndard, no crec que ens imposin el mallorquí, no? Us imaginau una quíntuple edició modalitària del BOIB (mallorquí, menorquí, eivissenc, formenterer i castellà)? Au, va: no digueu que açò serà malbaratar els recursos públics. Açò era abans. Ara li diran potenciar la iniciativa privada perquè, naturalment, ho donaran a fer.
Tot sol m’anava animant, i em feia unes expectatives grosses. Si tinguessin prou èxit, podrien exportar a tot l’estat, sobretot a l’Espanya monolingüe, aquest model innovador i modern de política lingüística. Us imaginau Mariano Rajoy parlant en andalús?
Però… ai las! El darrer retall de premsa que he desat era de tot just ahir: “El Govern aprova l’avantprojecte de llei de reforma de la funció pública: els funcionaris no hauran de saber català”. Com quedam? Podrem o no triar la llengua? Si me’n vaig a una conselleria i m’atén un senyor de Valladolid que no m’entén, jo, ciutadà, no podré triar ni la llengua de relació oral, ni la del document que m’escriurà. Si és educat em despatxarà amb un perdone, no le entiendo, i és de la corda dels barruts és capaç de dir-me no me hable en polaco, hábleme en cristiano. No seria el primer. Malament anam, idò. A vam si ara resultarà que tot plegat era un bluf, una mentida. Per aquest camí, el que tindrem seran imposiciones de todos los tipos. I jo que m’havia fet il·lusions…
Jo també elegiré la llengua: sempre en català. I a més no és obligatori parlar en castellà enlloc, ho diu la Constitució: Només “el derecho y el deber de conocerla”… Elegir la llengua vol dir també ser atès per l’administració pública (oral i escrit) en la llengua elegida. Reivindicació de militància lingüística pacífica.
100%, Bep Joan. M’hi apunt.
Miquel Maria, seria respectable es teu “intent” d’argumentació a sa crítica que fas contra ses teues modalitats, és a dir, contra sa teua llengo materna (vos ompliu sa boca de dir-ho, però quan vos interessa ben bé que vos n’empegueiu des vostro xerrar) si no fos perque en tost d’una crítica, estàs atacant sa forma de xerrar d’una persona, i açò me sembla, apart d’intolerable, vergonyós.
Te n’enrius de s’excel·lentíssim president des CIMe i des president des govern de ses Illes Balears, emperò no ho fas d’altres persones que també els hi costa xerrar correctament, com poden ser na Joana Barceló, que curiós… I voltros, és que sou uns robòts es catalanistes? Curiosament, sou es primers en dir-ne de barbarismes, pes simple fet de que voleu xerrar es dialecte barceloní (lo que seria s’actual estàndar català) a la perfecció, demostrant un auto-odi inmens cap as dialecte balear. Per exemple, es “Jo canto”, aquesta “o” final tan pronunciada en dialecte barceloní i pes catalanistes actuals de ses illes, és un des barbarismes més greus des català, i curiosament està acceptat. Voltros, no vos heu queixat mai, vos heu baixat es calçons i heu acceptat sempre que s’estàndar tengui aquests barbarismes acceptats i en canvi noltros no poguem dir “antes” (pronunciant sa “e” en neutre), i quan dic dir, dic escriure. Però no mos desviem des tema, perque tots sabem de quin peu calçau… M’ha semblat molt lleig que te n’enriguis de sa forma de xerrar de ses persones, tu sí que hauries de fer una bona reflexió estimat. Per lo altre, fins i tot estic d’acord en moltes coses que deis, però perdeu tot es respecte quan demostrau aquest radicalisme catalanista que duis tant arrelat.
He dit.
Caldrà, més que mai, fer veure les contradiccions que suposa parlar de drets abolint deures (sempre en el mateix sentit, clar); no els veig per la feina de lluitar contra la imposició del castellà.
Val a dir que el discurs lingüístic del PP els allunya de la centralitat social (segons qualsevol estudi d’opinió sobre qüestions lingüístiques), per bé que la majoria de gent és força passiva i correm el perill que molts es comencin a moure quan s’hagi fet molt de mal.
Caldrà veure també com veuen els sectors econòmics, i pens en el turisme(enemics frontals de tot allò que afecti l’estabilitat social i econòmica), la llavor que està sembrant el PP de la mà del Sírkulo.
Xapó ! En Joan ho ha brodat ! I açò és sa gent que ho dunaria tot per Menorca…o per acabar-la de fer malbé…? Per favor, literalment i és axí de clar: Vus devallau es calçons amb aquesta locura de “parlar el català” i quant no!, resulta que “el vostre català” te més castellanismes que es meu MENORQUÍ, I sí he dit es meu menorquí i podria dir es den Joan i de tots es Menorquins…emperò és que tota sa gent que pensa igual que voltrus no se vus pot cunsiderar menorquins mai de la vida! Perquè lu que voltrus sou és menorquins escrits a nes papeleo des registre civil…menorquins representats a un paper amb sa missió de convertir Menorca amb es vostrus desitjos ja que no acceptau com han estat i són ses coses de la casa i no heu tingut s’ocasió de canviar-les; perquè açò no és lu que convé a Menorca…He dit!
Francesc, gràcies pel teu comentari, lúcid i intel·ligent, com sempre. Ens haurem de moure, açò segur.
Josep, Lluís, davant els vostres comentaris no us puc dir que no hi estic d’acord, sinó que no en teniu ni idea. Una mica de lectura i de cultura no us aniria malament. A Menorca hi ha biblioteques.
Si no sabeu captar la ironia, si sou incapaços de distingir un defecte en la parla d’una incorrecció lingüística, si no coneixeu la diferència entre un dialecte i un idioma, és que teniu no un, sinó un caramull de problemes. Feis-vos-ho mirar.
Feis un exercici: provau d’aplicar els vostres raonaments al castellà. Eh que no funciona? Us trobareu amb la trista realitat del provincianisme i de la mentalitat colonitzada: si sentiu algú que rallant en menorquí diu un barbarisme, li deis llibertat lingüística i reivindicau el menorquí enfront de català; si sentiu un menorquí que rallant en castellà diu un barbarisme menorquí, li direu paleto.
En fi…
Benvolguts senyors Joan Pons Torres i Lluís Marqués Pons: m’agradaria que me diguéssiu amb quina base científico-filiològica basau la vostra defensa del vostre “menorquí” i la vostra fòbia per tot allò que sona a “català”. I digau-me un sol llicenciat en filologia “menorquina” que avali les vostres teories. Us imaginau què dirien a Castella si es pogués demanar estudiar cadascuna de les modalitats en castellà: andalús, madrileny, canari, gallec, etc, etc, etc, etc, etccccccccc????? Idò això de les modalitats lingüístiques de les Illes és ben igual…. Au, idò!
Amb sa boca oberta m’he quedat en veure es comentaris den Joan Pons Torres i den Lluis Marquès Pons!!
Me fa molta gràcia veure com sa gent (sí, me referesc a voltros dos, però es podria generalitzar bastant) ralla de temes sense tenir-ne ni idea, quan hi ha gent que s’hi ha dedicat tota sa seva vida a estudiar-los. Voltros vos foteu a criticar sense ni haver intentat cercar cap artícle, tesis, document o doctorat (que n’hi ha moltíssims d’aquest tema) sobre sa opinió que tan convincentment defensau. Faríeu lo mateix xerrant de medicina? d’enginyeria o d’arquitectura? I per què ho feis amb sa llengua? Per es fet de que l’emprau per xerrar? A cas no emprau també es metges, ses medicines i ses cases fetes per es arquitectes sense saber diagnosticar un càncer, sense saber crear una pastilla pes mal de cap o sense saber fer es projecte de construcció d’un edifici?
He dedicat es darrers anys de sa meva vida a estudiar llengües, sí, en plural, i podria estar explicant durant hores totes ses raons per ses que es dialecte barceloní és diferent des català estàndard (i quines semblances i diferències té entre es diferents dialectes des català), o per què ‘canto’ -tot i que jo estic a favor d’emprar i escriure aquí sa forma cant- no és un castellanisme (al contrari de moltes altres paraules que empram habitualment, com ‘antes’).
Xerres de radicalisme, però pens que abans de veure sa mica de pa en es ulls de s’altre, hauríem de veure sa biga que tenim en es nostro. Aquí s’ha criticat a un governant que ha actuat d’una certa manera, si tu tenies ganes de cirticar a una altra personalitat (que per cert, ja no té cap poder), olé tú, però aquesta crítica perteneixia a un altre tema que no contemplava a quest article. Si haguéssim de posar-mos a criticar a tots es polítics amb es que no coincidim, creu-me que col·lapsariem internet, i jo seria es primer, pens que no n’hi ha ni un que es salvi. Però m’ha semblat molt demostrativa sa teva aparició defensant a capa i espasa a s’excel·lentíssim president… només amb aquest adjectiu, és a tu a qui se li veu de quin peu calça!!
Ses llengües no en tenen cap culpa de sa confrontació política i, essent clars i sincers, tots sabem es comentaris que feim es menorquins sobre es catalans i es sentiment que aquests mos provoquen a noltros. Es problema és que tot aquest anitcatalanisme que sentim, el transpassam a sa llengua. En Francesc de Borja Moll ja es va trobar amb aquest problema i va emprar sa triple denominació Català-Valencià-Balear, jo (vist es recels que provoca dir-li ‘català’) en som partidari d’aquesta denominació!! Hauríem de fer un poquet d’autocrítica, que sembla que aquí ho som tots es llepaculs, uns en es d’una banda, i ets altres en es de s’altra… encara que ses dues bandes mos ofeguin i privin de llibertats i drets socials aconseguits des de fa segles… noltros a llepar-lis es cul, sempre amb s’excusa de ‘és que ets altres ho farien pitjor’!
Pensau una cosa: i si aquests a qui tant defensau, de cop canviéssin d’idea sobre un tema així, canviaríeu voltros també d’idea o teniu opinió pròpia i hi reflexionaríeu?
Aquí vos pas un vídeo prou interessant (me sap greu, però només l’he trobat subtitulat en castellà, avam si qualcú s’anima a traduir-lo en català-valencià-balear!):
http://www.youtube.com/watch?v=UtTW72F8xo0
Salut!
Jo també estic esbadalit… Miquel Àngel, ja t’havia comentat anteriorment i no me’n recordava jo…! 😉
He dit! i se queden tan amples!
Sa seva manera de rematar l’escrit ja els defineix : jo tenc la veritat perquè jo ho dic i no admet resposta.
Per cert, no ens bastaria una edició en cinc modalitats dels escrits oficials …que diran els pollencins si els feim utilitzar l’article salat? i els sollerics, i …?
Au, no perdeu el temps contestant-los, s’únic remei és sa resistència pasiva, però caperruda : sense perdre ses formes però exigint els nostres drets. Si el funcionari no ens entén, en demanam un altre, i si la cua creix darrera noltros… que hi ferem! no tenim perquè cedir el nostre torn fins que ens atenguin… i així. Ja se que haurem de mester un sac de paciència, però vénen temps durs i ens hi haurem de preparar.
Benvolgut Miquel Àngel, la diferència entre catalans i castellans (o entre balears i castellans) no és que parlem dues llengües diferents. La importància principal és que uns són bilingües i els altres monolingües. És com ser stereo o ser mono. És que uns utilitzen la llengua per entendre’s i els altres per imposar-se. La immersió lingüística, i l’obligació dels funcionaris de saber les dues llengües, és per permetre que tothom pugui triar amb quina es vol comunicar. En canvi, qui en defensa la ignorància és perquè se sap més fort, i pretén ofegar l’altre. A Noruega el discurs basat en en l’odi i la ignorància fa estralls.
Benvolguts Joan, Paquita, Baldritxa, Esbadalit i Formatge Vell, moltes gràcies pels vostres comentaris, absolutament necessaris. La ignorància i la mala llet no poden quedar sense resposta, altrament sembla que a Menorca ara tothom calça del mateix peu. Vénen temps difícils, però amb seny, astúcia i arguments, podem aconseguir que alguns, abans d’amollar qualsevol disbarat, s’ho pensin dues vegades. I que la gent normal pugui discernir els arguments de les matracades. Gràcies a tots.