Transició cap a què?

Ahir va visitar Menorca la consellera de turisme del Govern, Joana Barceló, per signar un conveni amb la patronal hotelera ASHOME per a la millora del portal de reserves per internet, Visitmenorca.com. A més d’expressar el clar suport del govern a la gestió dels hotelers menorquins, reconeixent l’èxit d’aquest portal telemàtic, que l’any passat va aconseguir captar 19.000 clients per als hotels illencs, la consellera va aprofitar l’ocasió per parlar de turisme més enllà de la qüestió concreta d’aquest conveni. I la veritat és que no va dir res nou. Tampoc no se li demanava, és clar. Més aviat va reafirmar les línies mestres de la política del govern en matèria turística, a saber: treballar per incrementar la competitivitat, allargar la temporada, afrontar polítiques estructurals en lloc d’actuar amb una dinàmica d’acció/reacció penjada de la conjuntura de cada moment, millorar la qualitat del producte, i anar definint i potenciant una oferta concreta, clara, atractiva i capaç de fer front a l’emergència de nous mercats turístics. Així mateix, era inevitable que la consellera parlés de com el sector turístic illenc està afrontant la sortida de la crisi. Sobre açò, va dir que l’any 2010 serà un any de transició.

Supòs que no hi haurà ningú —bé, sempre hi haurà qualque tanoca que trobarà ossos en el lleu— que estigui en contra dels eixos programàtics enunciats. I és que, com apuntava, el que va dir la consellera és el discurs institucional del govern en matèria turística des de fa, com a mínim, una dècada. Amb açò no vull dir que la política turística al detall hagi estat la mateixa quan governava la dreta que quan ho ha fet l’esquerra, però sí que el discurs, la música, ha variat poc, gairebé gens. Tots els consellers han dit i repetit que hem de ser competitius, que cal millorar el producte, que s’ha d’allargar la temporada… La qüestió és com hem de llegir aquesta recurrència discursiva: o ens va tan bé que no cal replantejar els objectius, o bé, tot plegat, no passa de ser més que un discurs, l’expressió improductiva d’un desig, la manifestació d’una il·lusió sense manual d’instruccions per materialitzar-la.

Ep: no vull dir que la consellera Barceló ens vulgui vendre fum. De fet, ni tan sols donaré la culpa de la persistència d’una verbositat infecunda als polítics, així, en general, tothom dins el mateix sac, perquè els polítics no són ni els primers ni els únics responsables de l’embotament d’idees, o si més no de l’absència de projectes per convertir en alguna cosa tangible les bones idees teòriques. A on és la creativitat de l’empresariat turístic de les primeres dècades d’expansió del nostre mercat? A on és la innovació de què van fer gala els hotelers i promotors en els anys setanta, situant-se a l’avantguarda no sols de l’estat, sinó d’Europa en gestió turística? I a on és la veu de la societat civil menorquina, treballant colze a colze per bastir un nou model turístic que ens permeti no sols sortir de la crisi actual, sinó projectar-nos amb garanties de sostenibilitat cap al futur?

I aquí és on vull anar a parar: diu la consellera que l’any 2010 serà un any de transició. Bé, però, de transició cap a què? Cap a on? Alerta —i sé que Joana Barceló no volia dir açò— que la crisi no hagi estat un simple bienni de parèntesi entre el desenvolupisme desenfrenat precedent, i una nova etapa d’expansió urbanística, de consum de territori, de tornar pitjar a fons l’accelerador per a la construcció de nous espais turístics quan tenim problemes per vendre o posar en ús una part del que es va construir massa de pressa. La veritat és que la posició del principal partit de l’oposició, el Partit Popular, sobretot després del que han dit els seus representants al recent debat de política general del Consell Insular de Menorca, fa témer els pitjors presagis: quan parlen de “flexibilitzar” el Pla Territorial Insular, per exemple, no cal ser gaire llarg per entendre, sense marge d’error, què volen dir. És açò el que Menorca necessita? És açò el que volem? No hauríem d’anar pensant que la transició hauria de ser el pas d’un model caducat cap a un nou model integral de gestió del nostre territori, de la nostra economia i del turisme com a principal motor d’aquesta?

Seria un error esperar que aquests interrogants ens els respongui la consellera de turisme. Som tots nosaltres, la societat menorquina en conjunt, cadascú des d’on li correspon, els qui hem de parlar i actuar per definir què volem ser en el futur. I després, exigir —saber exigir i saber fer complir— als sectors econòmics i als responsables polítics que executin amb solvència el seu paper.