L’Ajuntament de Palma, concretament la regidoria de benestar social dirigida pel Sr. Eberhard Grosske, ha comès un important error polític i social amb la nova adjudicació del servei destinat a l’acollida de dones víctimes de la violència de gènere (SADIF, Servei d’atenció a les dones i les famílies). O, ben mirat, podríem parlar no d’un, sinó de dos errors: el primer, conduir aquest tema de manera que ha provocat, directament, que una sèrie de treballadors que fins ara tenien una feina fixa, passin a engrossir les files de l’atur. I açò, en temps d’una crisi severa com l’actual, és gravíssim. El segon error és que un govern municipal que fa bandera de la participació de la societat civil, la promoció de les entitats locals i la vertebració social, ha pres una decisió que representa, exactament, el contrari: treure de la gestió d’un servei una entitat social mallorquina, i encarregar-la a una entitat de fora, sense cap vinculació amb Palma ni amb Mallorca. Però bé, anem a pams.
Càritas Mallorca ha gestionat el SADIF durant més de vint anys, d’ençà de la creació d’aquest servei. La filosofia de Càritas és obrir fronts d’acció social nous entre aquells sectors que queden oblidats per la societat i pels poders públics, posant en marxa projectes que donin una resposta adequada a aquestes necessitats. Després, quan aquell projecte s’ha demostrat com a viable i és considerat útil i necessari, Càritas prefereix retirar-se, per tal que els poders públics se’n responsabilitzin. Per açò Càritas, que va iniciar aquest servei quan encara no es parlava gaire de la tragèdia de les dones maltractades, ara que la consciència sobre a aquesta lacra s’ha incrementat, va comunicar a l’Ajuntament de Palma que no es tornaria presentar a la nova licitació del SADIF.
A partir d’aquí, Càritas va posar tota la seva força a intentar que els treballadors que tenia contractats al SADIF no es quedassin sense feina. Aquesta és, de fet, l’actitud de qualsevol empresa responsable quan deixa una explotació en mans d’una altra empresa. En termes legals, d’açò se’n diu subrogació del personal, i és una pràctica habitual en els contractes públics. Doncs bé, aquí és on trobam el primer error de l’Ajuntament de Palma: segons explica Càritas, els van donar la paraula que açò es faria així, però finalment les bases del concurs no ho recollien, i per tant la nova empresa adjudicatària no té cap obligació d’assumir els treballadors del SADIF. La conseqüència és que Càritas, que no pot recol·locar tot aquest personal en altres projectes, els haurà d’indemnitzar. L’Ajuntament crea aquí, doncs, dos problemes: un als treballadors, a qui deixa sense feina, i l’altre a Càritas en una època que, essent de vaques magres, ha de gestionar uns recursos absolutament insuficients per atendre les situacions de pobresa creixent en la nostra societat.
A més, l’Ajuntament ha adjudicat el servei a una entitat de fora, anomenada Fundación Salud y Comunidad. No conec aquesta empresa, i no dubt de la seva qualitat; però és obvi que no té cap vinculació ni cap arrelament a Mallorca. Crec que quan una administració confia la gestió d’un servei social públic a una entitat, té una ocasió d’or per enfortir el món associatiu sense ànim de lucre, perquè aquestes entitats, a més de bons professionals, creen xarxa social i aporten el valor afegit del voluntariat. D’aquesta manera es dóna feina, sí, però també es contribueix directament a la promoció de les relacions socials d’ajuda mútua i a la vertebració solidària de la societat. L’Ajuntament, un cop Càritas havia decidit deixar aquest servei en altres mans, podia haver cercat altres entitats socials mallorquines, amb experiència, qualitat, arrelades en el teixit social i promotores del voluntariat, que n’hi ha, i no poques.
Per tot açò crec que l’Ajuntament de Palma s’ha equivocat. I bé, hom dirà que d’equivocacions en comet tothom. Sí. Però, justament aquest tipus d’equivocació, amb perjudici del treballadors que van al carrer i l’entrada d’entitats foranes que no aporten res al teixit social local, és massa freqüent. I és lamentable constatar que quan un partit està a l’oposició sol criticar aquestes mesures si les pren el seu adversari, i llavors, quan té l’oportunitat de governar, cau en el mateix error. En qualsevol cas, aquesta equivocació s’hauria de convertir en una lliçó.
ana ha dit
Me alegro mucho de que Cáritas ya no gestione el SADIF. Ahora los trabajadores podrán expresar su opinión libremente sin temor al despido.Apoyo totalmente al Ayuntamiento de Palma y su decisión de dar dicha gestión a otra Empresa que seguro verán a los trabajadores como “personas” y no como “marionetas” que Cáritas manipule continuamente.