Mai no he estat un optimista tecnològic. No crec que els avenços de l’era digital contenguin cap bondat inherent. Bé, tampoc no crec que incloguin cap maldat intrínseca i per això em sent igualment lluny d’aquell catastrofisme, certament minoritari però no inexistent, que veu en el món digital la darrera encarnació del Leviatan. Tot depèn de l’ús que se’n faci, és clar. En qualsevol cas, més quantitat no vol dir millor qualitat. Més oferta no vol dir millors productes. En aquella ja llunyana dècada dels vuitanta, qui més qui menys pressentia que la irrupció dels nous canals de televisió autonòmics i privats comportaria, amb la fi del monopoli estatal, una major qualitat en l’oferta. És obvi que no va ser així, com tampoc no ho és en l’actual proliferació de tot tipus de canal de televisió, via TDT o plataformes digitals. I és que, com ja va intuir Nietzsche, la rebaixa estètica per donar gust a les masses sol acabar amb la degeneració de la cultura.
Les noves possibilitats de fer televisió per internet, el fet que qualsevol pugui produir i penjar continguts audiovisuals a la nova àgora digital, no són garantia de res, però sí que brinden noves oportunitats als ciutadans crítics, actius i responsables. Els qui fins ara havien treballat per altres mitjans en la creació d’espais democràtics i el foment de la participació i la mobilització social (cosa que mai no és una tasca que mogui masses) ara tenen nous mitjans per canalitzar la seva lluita. Però els èxits, i tant de bo que en tenguin molts, no els vindran de la tecnologia, sinó de les seves conviccions i de la seva tenacitat.
Descarrega’t el reportatge «Barri TV, o sobre com canviar la mirada»
És cert, però en aquest món globalitzat, no ens va gens malament.
Tens raó, però també és cert que ara podem seguir l’actualitat, compartir informació i estar connectats amb amics que estàn lluny…, esperem que tans mitjans no ens facin agafar un empatx…
Al cap i a la fi, esteim d’acord, crec. El mat… Mostra’n més…ís és a on posam el “però”. Jo dic que la tecnologia té avantatges, i llavors remarc que, “però”, també té riscos. Vosaltres deis que els riscos hi són, “però” subratllau els avantatges. La pregunta, doncs, és: quin risc correm més avui, el de caure en una confiança desmesurada en la tecnologia, o el de no reconèixer i aprofitar els seus avantatges? Sens dubte, jo crec que el primer. I insistesc, tot i que no som un pessimista tecnològic, sí que estic molt influït per les advertències d’ara fa prop d’un segle (em sembla exagerat considerar-les profecies) d’alguns que sí que ho eren, com Oswald Spengler, Martin Heidegger o el tàndem Theodor Adorno – Max Horkheimer, entre altres. Curt i ras: la tecnologia no és innòcua, i si no anam vius, ens acabarà modificant la manera de pensar, els mecanismes del pensament (des del benentès que pensament és molt més que raó). Alguns pedagogs i psicòlegs ja estan avisant d’un fenomen cada cop més perceptible: els infants i joves s’estan acostumant massa a l’immediatisme de la cibervida, i els costa acceptar que no tot en la vida és instantani. I per aquí podríem continuar… Salut!