Durant la llarga etapa en què el model neoliberal ha estat el paradigma hegemònic, el moviment internacional per l’economia social i solidària ha anat introduint experiències puntuals de gestió econòmica sostenible amb una visió al mateix temps utòpica i pragmàtica. Apuntava a un canvi d’estructures, però no esperava l’adveniment messiànic d’un nou sistema econòmic, sinó que anava obrint petits espais diferents i divergents del patró preponderant, basat en el creixement a ultrança, la desregulació i l’especulació financera. Per als grans gurus de l’ortodòxia economètrica, aquestes experiències no passaven de ser, en el millor dels casos, una nota a peu de pàgina, una concessió inofensiva que no feia pessigolles al sistema.
Però heus aquí que la implosió del model neoliberal, sobrevinguda amb la virulència de la crisi, significa alguna cosa més que el retorn d’aquests gurus a un discurs que aprèn a valorar de nou la dimensió ètica i la responsabilitat social i ambiental. Ara resulta que aquelles experiències humils i discretes -la banca i les finances ètiques, el consum responsable, el comerç just, la fiscalitat ambiental i social, etc.-, que just ahir valoraven com a detallets simpàtics, apareixen com la punta de llança avantguardista d’una reforma irrenunciable i profunda de les regles de joc del mercat. Cap a on i fins a on arribaran aquestes reformes? No ho sabem, però sense la visió i l’aportació tenaç de l’economia alternativa les referències que ara podríem tenir d’allò que cal fer serien més difícils de trobar.
Descarrega’t el reportatge «Els llops de Washington que tornaren ovelles»
Biel Olivar ha dit
Els inventors del model li diuen neoconservador. Com es que aquí li diuen tot el contrari??
Miquel ha dit
Ja em perdonaràs, Biel, però no entenc el teu comentari. What you mean?