L’any 1949, el capellà francès Henri-Pierre Grouès, més conegut com l’Abbé Pierre, va tenir una gran intuïció: entre la brossa que la gent llençava als carrers de París hi havia moltíssims objectes susceptibles de ser reutilitzats o reciclats. Aquelles escombraries no eren de ningú… però les persones pobres les podien recollir, treballar-les i donar-les-hi una segona vida. D’aquella “visió” en van néixer els Drapaires d’Emmaús i tot el moviment social per la recuperació i el reciclatge. Cinquanta anys després, aquella intuïció genial no ha fet més que confirmar la seva validesa.
El creixent interès social per la protecció del medi ambient ha empès les administracions públiques a fomentar la gestió responsable i el reciclatge dels residus, i les campanyes de sensibilització ens han dut a interioritzar la importància de les “3 erres”: reduir, reutilitzar i reciclar. Però en connexió directa amb l’experiència pionera de l’Abbé Pierre, els vint anys d’existència i treball intens de la Fundació Deixalles a Mallorca ens demostren que les tres erres encara tenen molt més sentit i eficiència social si hi afegim una quarta erra: la “r” de la reinserció de les persones en risc d’exclusió. La memòria de 2007 que la Fundació Deixalles va presentar ahir mostra la feina feta, però sobretot evidencia la gran projecció de futur de la filosofia de les quatre erres. Per molts d’anys!
Hola, Miquel. Una abraçada des de Palma. Enhorabona pel blog.
Per cert, ens vuerem divendres a la conferència de Caritas a la Real?
Benvolgut Miquel:
Esperem que les autoritat entenguin la importància de la 4ª r…, molt bé pels teus escrits.
La publicació del teu bloc m’ha permès llegir -i en alguns casos rellegir- alguns dels teus articles. Sorpren el pocs comentaris que per ara tenen però -a part de que és un bloc nou encara no prou conegut- la responsabilitat darrera és del tot teva: escrius massa be.
Comparativament amb blocs destralers dictats per la ràbia i la imprudència i on tothom es veu en coratge de replicar amb indignació, insultar o desqualificar… Amic Miquel, hi tens molt poques opcions. Participar en el teu bloc és com atrevir-se a participar en una gran obra ja començada per un altre. N’has d’estar molt convençut per a fer-hi una aportació. T’has de sentir al nivell de l’autor original, i la veritat… no ho deixes gens fàcil.
Però be! Que hem de fer! S’imposa felicitar-te a tu i als impulsors de Mestral que, a Menorca, la quarta “r” sigui una realitat consolidada i amb expansió.
Well written article.