Més d’un, sobretot de les generacions més joves, haurà sentit parlar de tu per primera vegada, Pere Casaldàliga, amb motiu de l’exposició que “Drets Humans de Mallorca” ha muntat a Palma per retre’t homenatge. I bé, també n’hi haurà molts que no et coneixeran mai. Però si “Drets Humans” ha volgut posar a l’abast de la gent d’aquí la història de la teva vida, convertida en servei radical als més pobres des de la pobresa, és perquè ja fa molts d’anys que toques el cor i la consciència -sovint, la mala consciència- de molta gent de per aquests rodals.
El teu cos breu, la teva magror embolicada de pell apergaminada, aquell aire inefable d’avi de favela i la teva inconfusible veu estranyament profunda i trencadissa… sembla impossible que puguin contenir un cor tan gran, i tanta energia i fermesa en la lluita per la justícia. Ets bisbe, poeta, teòleg, activista, polític en el sentit més noble i positiu del terme. Però per damunt -o per davall- de tot, ets un germà petit i un seguidor humil i humiliat del Pobre de Natzaret, amb qui des de fa quaranta anys et trobes cada dia a les riberes de l’Araguaia, enmig del Matto Grosso, fent teva la seva veritat, que et fa lliure. Petit i lliure: vet aquí com t’has fet Gran. Una grandesa que, certament, no és d’aquest món.
