Les illes de la Mediterrània estam agermanades per una història plena de contactes sorprenents, més o menys coneguts. Però més enllà de la història compartida, la pertinença a un món interdependent que genera crisis globals amb expressions locals, ens crida a establir nous lligams, a treballar junts per un futur més digne que aquest amarg present.
Ghalip
Anam al poblet de Vassileonikos, on visitam una família siriana que ha tingut la sort de ser allotjada en una casa, el lloguer de la qual paga ACNUR. Són Ghalip, la seva dona, i tres fills petits. Ghalip (38 anys) ens explica la seva història, esfereïdora com la que, de fet, et pot contar qualsevol altre refugiat. Provenen d’Alep.
Aquí us quedau
Des de març de 2016, quan va entrar en vigor l’acord entre la UE i Turquia, “només” arriben deu, vint, trenta refugiats cada dia a Quios. Arriben… i aquí es queden. Sense saber fins quan.
Quios, Χίος, el Xiu
A l’altra banda titil·legen els llums de la ciutat turca de Çesme, com un far que avisa que demà, com cada dia, en vindran més.
La ciutat de la foca
Al segon capítol, Parmenó es presenta com nascut a Focea, la ciutat de la foca, i afirma que el símbol de la seva ciutat és la figura d’aquest mamífer marí. Foques a la Mediterrània? Sens dubte que sí: es el nostre vell marí, avui desaparegut de les costes de les Illes Balears.
A vint dies de navegació
En l’antiguitat, la distància entre dos punts separats per la mar solia mesurar-se en dies de navegació. És el que fa Parmenó cada vegada que vol informar la seva filla, destinatària de la seva carta, de la localització o la llunyania d’un indret geogràfic que ha visitat en els seus viatges.
Petteia, o el joc de dames dels antics grecs
Al primer capítol d’Els cors de pedra, mentre Parmenó i la seva tripulació esperen un encàrrec per reprendre la feina, els mariners alternen les reparacions que necessita el vaixell amb estones d’ociositat que empren, entre altres coses, per visitar la taverna dels grecs de Bóccoris i jugar a Petteia. Què és, aquest joc?
Contra TTIP i CETA, a favor de Menorca
Si som demòcrates, hem d’acceptar que un estat o la Unió Europea puguin acordar el que vulguin, sempre que ho facin amb transparència, per majoria, i amb totes les garanties de supervisió de la negociació.