Al segon capítol, Parmenó es presenta com nascut a Focea, la ciutat de la foca, i afirma que el símbol de la seva ciutat és la figura d’aquest mamífer marí. Foques a la Mediterrània? Sens dubte que sí: es el nostre vell marí, avui desaparegut de les costes de les Illes Balears.
A vint dies de navegació
En l’antiguitat, la distància entre dos punts separats per la mar solia mesurar-se en dies de navegació. És el que fa Parmenó cada vegada que vol informar la seva filla, destinatària de la seva carta, de la localització o la llunyania d’un indret geogràfic que ha visitat en els seus viatges.
Petteia, o el joc de dames dels antics grecs
Al primer capítol d’Els cors de pedra, mentre Parmenó i la seva tripulació esperen un encàrrec per reprendre la feina, els mariners alternen les reparacions que necessita el vaixell amb estones d’ociositat que empren, entre altres coses, per visitar la taverna dels grecs de Bóccoris i jugar a Petteia. Què és, aquest joc?
«Podries», el poema més actual de Joana Raspall
En la vida —a prop teu o a l’altre cap de món— moltes vegades passen coses que et tallen la respiració i et deixen sense paraules. La crisi humanitària dels fugitius de les guerres d’Orient Mitjà és una d’aquestes ocasions.
Institut Menorquí d’Estudis, o Menorca en mode reflexió
L’Institut Menorquí d’Estudis ha de fer ara el que ja ha fet: exercir una funció vertebradora i canalitzadora del debat social, sense escenificacions ni pompes innecessàries, garantint el pluralisme i la representativitat de tothom, convidant-hi les persones i els col·lectius que més bé coneixen la realitat de Menorca, i que per açò mateix l’estimen i sospiren per bastir un futur millor.
La síndrome de la pèrdua de temps
Més. Més ràpid. Més productivitat. El temps és un recurs escàs, i com més mar més vela. Tens molta feina, i l’increment de la connectivitat i la immediatesa de les eines de comunicació et pressionen cada dia més. Ets a una reunió, desconnectes el mòbil i, en acabat, els numerets superposats a les icones de […]
Torna Illanvers
Illanvers no és només un recital, és un catalitzador de projectes de poesia i de cultura, un espai de trobada que ha connectat els artistes de la nostra illa i ha fet néixer noves idees de col·laboració, un autèntic regal que no ens podíem deixar perdre. I sobretot, no podíem deixar que Illanvers quedàs sepultat per una llosa de silenci i indiferència.
Omar Khayyam, el poeta del vi
Parmenó, el nostre protagonista, és un navegant grec que es dedica amb els seus companys al comerç del vi. Resideixen a Empúries, i des d’aquí reparteixen àmfores de vi per diversos ports de la Mediterrània occidental. Parmenó és un autèntic amant del vi, una passió que ha heretat de son pare. Valora en gran manera […]
El vaixell de Parmenó
Al principi de la novel·la, Parmenó ens diu que ell i els seus companys s’estan a Bóccoris, al nord de Mallorca, tot esperant que algun comerciant llogui els serveis del seu vaixell, i que si no tenen sort se’n tornaran a Empòrion, on tenen el port base. I mentre esperen, aprofiten per posar a punt […]