La conferència de l’acte inaugural del curs 2017-2018 de l’Ateneu de Maó, celebrat el 13 d’octubre, va ser pronunciada pel periodista Iñaki Gabilondo, que va parlar d’Un temps d’estupor. Us deix la meva intervenció en aquest acte.
PSM, 40 anys de menorquinisme
Ahir vespre, a Binissuès, vam celebrar els 40 anys de la fundació del PSM. Va ser una nit de retrobaments, d’homenatge als fundadors per recordar d’on venim. Però, sobretot, de reafirmació de la vigència d’aquest projecte polític cent per cent menorquí. De Menorca i per Menorca.
La ciutat de la foca
Al segon capítol, Parmenó es presenta com nascut a Focea, la ciutat de la foca, i afirma que el símbol de la seva ciutat és la figura d’aquest mamífer marí. Foques a la Mediterrània? Sens dubte que sí: es el nostre vell marí, avui desaparegut de les costes de les Illes Balears.
A vint dies de navegació
En l’antiguitat, la distància entre dos punts separats per la mar solia mesurar-se en dies de navegació. És el que fa Parmenó cada vegada que vol informar la seva filla, destinatària de la seva carta, de la localització o la llunyania d’un indret geogràfic que ha visitat en els seus viatges.
Petteia, o el joc de dames dels antics grecs
Al primer capítol d’Els cors de pedra, mentre Parmenó i la seva tripulació esperen un encàrrec per reprendre la feina, els mariners alternen les reparacions que necessita el vaixell amb estones d’ociositat que empren, entre altres coses, per visitar la taverna dels grecs de Bóccoris i jugar a Petteia. Què és, aquest joc?
Can Saura obre les portes: enhorabona, Ciutadella!
L’obertura de Can Saura Cultural ha estast, de manera clara i explícita, una festa d’empoderament del poble d’un nou espai per a la cultura i la realització d’activitats socials.
Persones
Les illes de la Mediterrània estam agermanades per una història plena de contactes sorprenents, més o menys coneguts. Però més enllà de la història compartida, la pertinença a un món interdependent que genera crisis globals amb expressions locals, ens crida a establir nous lligams, a treballar junts per un futur més digne que aquest amarg present.
Ghalip
Anam al poblet de Vassileonikos, on visitam una família siriana que ha tingut la sort de ser allotjada en una casa, el lloguer de la qual paga ACNUR. Són Ghalip, la seva dona, i tres fills petits. Ghalip (38 anys) ens explica la seva història, esfereïdora com la que, de fet, et pot contar qualsevol altre refugiat. Provenen d’Alep.