És possible la resignificació d’un monument que va ser fet intencionadament per glorificar els vencedors i humiliar els vençuts? Es poden sentir representats per aquest monòlit els no catòlics? Perquè el monument és una creu que envolta el monòlit, i la part davantera és un altar, que no va ser demolit amb la petita intervenció, des del qual es deien misses pels morts d’un bàndol i per continuar humiliant, explícitament, els derrotats. Aquest monument, tant per la seva intencionalitat originària com per la simbologia de la seva forma material, no pot ser inclusiu.
Aprendre de la gent que fa les coses bé
Optimisme? Pessimisme? Al fatalisme pessimista, Terry Eagleton no hi contraposa l’optimisme sinó l’esperança activa: posa’t a fer feina perquè les coses vagin millor.
El dret de demanar i el deure de respondre
El bon govern comença amb la màxima diligència en la informació, i la falta d’aquesta només fa créixer la sensació d’impotència davant la maquinària administrativa.
Josep Seguí, fill del Concili
La vida d’en Josep Seguí és la història d’un èxode, una història coherent de despreniment de les riqueses heretades —literalment— i de les seguretats inculcades en l’educació del nacionalcatolicisme, per transitar, cada vegada amb més radicalitat, cap a l’alliberament interior i exterior com l’única resposta possible a l’Evangeli del Pobre de Natzaret.
Menorca Talaiòtica: fer els deures, obrir nous camins
Més important que la meta és el camí, i més important encara és obrir nous camins. Tot el que s’ha fet fins ara per millorar la gestió del patrimoni, i les iniciatives de distintes empreses per fer-se seva la candidatura i apostar per Menorca, és el camí per on val la pena trescar.