Just l’endemà de Sant Jordi, Festa del Llibre, de matinada, el cor fràgil de vuitanta anys de l’amic mallorquí Josep Massot i Muntaner s’ha aturat de bategar. Ens deixa un home excepcional, i una figura clau de la cultura catalana.
Ha mort a la seva llar des de feia cinquanta-set anys, el monestir de Montserrat. Enguany en feia cinquanta de la seva ordenació de prevere, i l’any passat en va fer també cinquanta com a director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat —l’editorial més antiga d’Europa— i de la revista Serra d’Or. Aquests aniversaris van propiciar que l’Institut d’Estudis Catalans i la Institució de les Lletres Catalanes li fessin un acte d’homenatge que, a més d’aplegar moltíssima gent que l’estimava i l’admirava, va situar al seu lloc la importància de la seva aportació a la cultura del nostre país.
També a Menorca li també vam voler retre un homenatge i agrair-li la seva feinada i amistat. Va ser el passat 18 de març a Ca n’Oliver. Fina Salord va fer un memorial de la influència i les aportacions de Josep Massot a la cultura de Menorca, que són moltes i variades. També hi van intervenir David Ginard, autor del llibre Josep Massot, el combat per la història, i Jordi Manent, coordinador del llibre col·lectiu del qual he pres el títol per encapçalar aquestes lletres, El monjo, l’historiador i l’editor: Homenatge a Josep Massot i Muntaner. Aquest volum aplega els textos de cinquanta-quatre col·laboradors que resumeixen i expliquen la tasca monumental i diversa de Josep Massot: monjo i home d’Església, editor, activista i promotor cultural, i historiador de la literatura, la llengua, l’Església i la música.
Des de Menorca li hem d’agrair moltes coses, però en destacaria la creació, a iniciativa seva, de la revista Randa, que Josep Massot ha mantingut viva fins avui, travessant etapes difícils amb poc suport institucional. De fet, durant alguns anys l’IME va ser l’única institució pública de Balears que va mantenir el suport a la publicació d’aquesta publicació, que és l’única revista que avui existeix de continguts culturals del conjunt de les Illes Balears.
La immensitat de la seva aportació cultural contrasta amb la seva personalitat humil i discreta. Cordialíssim amb els seus amics i de tracte proper amb tothom, sempre generós amb qualsevol a qui pogués ajudar amb una informació, una referència, un consell, la revisió d’un treball. I, al final, ens quedarà sense resoldre la gran pregunta de com ho feia per treballar tant. L’obra que ens deixa amb els vuitanta anys que ha viscut, més aviat sembla el llegat de dues vides.
Com diu Jordi Manent en acabar la introducció del volum d’homenatge que ha coordinat: «Una cultura es mesura, també, per la quantitat d’obres publicades que la conreen, l’estudien, l’analitzen i la defensen, però sobretot per la qualitat i la solidesa dels seus textos, que la prestigien als ulls del món. És evident que tots dos aspectes els trobem en l’obra i la trajectòria de Josep Massot i Muntaner. Seguim-ne l’exemple.»