Tot i que la paraula “acollir” no apareix talment a la Llei Escolta, l’actitud acollidora és inherent a l’esperit escolta. Les actituds de confiança i lleialtat, la vocació de ser útil, l’actitud permanent de servei i ajuda, la no discriminació de ningú, o el bon tracte als animals, resumeixen el que és una disposició global acollidora i integradora.
Per açò no és estrany que la greu crisi humanitària dels refugiats, amb milions de persones en trànsit arreu del món i un nombre inadmissible de víctimes mortals enmig de la mar, just davant ca nostra, els escoltes de tot el món s’hagin mobilitzat a favor de l’acollida dels refugiats i demandants d’asil. També a Menorca: les mobilitzacions de col·lectius com la Plataforma Benvinguts Refugiats Menorca, A Menorca Som Refugiats, o les campanyes impulsades pel Fons Menorquí de Cooperació, han comptat amb el suport i la participació activa de l’escoltisme menorquí.
Fa unes setmanes, a la vista de la pancarta que penja a la seu del Consell Insular de Menorca (“A Menorca volem acollir”), una persona es demanava a les xarxes socials si haurem d’esperar molt fins que arribin refugiats a Menorca. Un altra persona, membre dels Escoltes de Menorca, li va respondre que no hem d’esperar res, perquè de persones que no tenen res i que necessiten ajuda ja n’hi ha, a Menorca, i en continuaran venint. Molt ben dit!
El que ha succeït és que els refugiats no han arribat de la manera que esperàvem, pel camí “oficial”: des de camps de refugiats a les fronteres d’Europa cap a Espanya, distribuïts llavors als centres d’acollida (a Balears, a l’alberg del Govern a Palma, gestionat per Creu Roja), i finalment a Menorca, mitjançant eel Pla d’Acollida dissenyat pel Fons Menorquí de Cooperació amb el suport del Consell i els ajuntaments.
Per aquesta via no han arribat persones refugiades bàsicament perquè el Govern espanyol continua amb la política de deixar entrar refugiats amb comptagotes. Però hi ha persones demandants d’asil que han arribat a Menorca directament, i persones que, sense tenir un estatut de refugiat, han arribat en una situació de precarietat vital tan greu que, per raons humanitàries bàsiques, no poden quedar sense atenció.
Baden Powell va escriure: «El deure d’un escolta és ser útil i ajudar als altres. Haurà d’acomplir el seu deure per damunt de qualsevol altra cosa, encara que hagi de sacrificar el seu plaer, la seva comoditat o la seva seguretat. Quan troba difícil triar entre dues coses quina ha de fer, es demanarà a si mateix: “Quin és el meu deure?”, és a dir, “Què és el millor per als altres?”, i triarà aquesta. Haurà d’estar sempre a punt per salvar una vida, o per ajudar gent ferida. I haurà de fer una bona acció en favor d’algú cada dia.»
Certament, no cal esperar res per fer-ho!
(Article publicat a la secció Racó Escolta del diari Menorca dia 24 de novembre de 2018)