La celebració del 28 de juny, cada any amb més empenta, del Dia de l’orgull LGTBI, ha contribuït a fer visible i a normalitzar la diversitat d’identitat i orientació sexual en la nostra societat.
Les resistències que ha de vèncer aquesta lluita són encara molt poderoses, però ens ha d’animar constatar que l’acceptació social del pluralisme sexual —que existeix des de sempre, però que fa molt poc que es pot expressar en llibertat—, ha fet grans passes en menys de dues dècades.
El moviment social, com sempre, ha estat capdavanter. Les noves lleis han afermat el canvi de tendència i han donat garantia i protecció. Fins i tot el cinema comercial i de masses ha contribuït a fer que sigui percebut com a normal allò que és normal.
Però si alguns col·lectius han aconseguit un grau considerable d’acceptació, hi ha altres realitats encara molt desconegudes, i per tant profundament incompreses. És a un d’aquests col·lectius que vull fer un sincer reconeixement i donar-los ànim per continuar lluitant com ho fan, amb coratge i dignitat, i amb un amor capaç de vèncer tots els obstacles. Em referesc als menors transexuals i a les seves famílies.
Només fa deu dies, el 18 de juny, que l’Organització Mundial de la Salut ha aprovat la despatologització de la transexualitat. Retinguem-ho: només fa deu dies que oficialment ha deixat de ser considerada una malaltia, concretament un trastorn mental. Poca broma: estam parlant de drets humans!
Dos dies més tard d’aquesta fita, l’Associació Chrysallis, entitat que agrupa les famílies de menors transexuals, va fer donació a la Xarxa de Biblioteques de Menorca d’una sèrie de contes infantils i recursos didàctics perquè siguin posats a l’abast dels infants i les famílies que tenguin interès a conèixer aquesta realitat i, especialment, per a les famílies que viuen l’experiència de tenir un fill o una filla que, des d’una edat molt primerenca, manifesta una identitat sexual distinta de la físico-biològica.
La conversa que vaig compartir amb n’Alexandra i el seus pares —na Luci i en Llorenç—, amb en Gonzalo i amb n’Amor durant l’acte de presentació d’aquesta donació, em va emocionar. I em va fer prendre consciència que és urgent que tots els coneguem millor. Ben mirat, tenim més feina a fer nosaltres que ells, que ja ho tenen clar!
És imprescindible que ens informem, que en parlem, i que ajudem a fer visible la seva realitat i la seva lluita. Per deixar d’estigmatitzar-la, i per deixar-nos impactar per la seva dignitat. Per estimar-los i estimar-les així com són, així com volen ser.
