Intervenció a la trobada anual de l’IME, celebrada el 27 d’agost de 2015 a la seva seu de Can Victori. Agraesc al diari ‘Menorca’ la publicació íntegra d’aquest text en la seva edició en paper d’avui.
Tenc l’honor i el plaer d’obrir aquesta trobada anual de membres de l’Institut Menorquí d’Estudis, després d’haver rebut, fa poques setmanes, l’encàrrec de la Presidenta del Consell Insular de Menorca, Sra. Maite Salord, de presidir aquest organisme autònom del Consell, que és la institució de referència de la nostra illa en matèria de recerca, recuperació, promoció, difusió i edició de la cultura i la ciència sobre Menorca i des de Menorca.
Remarc de bon començament que la meva responsabilitat amb l’Institut Menorquí d’Estudis és per delegació de la Presidenta del Consell amb la intenció conscient d’accentuar que, tal i com ja hem tingut ocasió de comentar recentment amb el President del Consell Científic, Sr. Jaume Mascaró, i amb la Coordinadora Científica, Sra. Fina Salord, l’IME no és un annex, una entitat supletòria del Departament de Cultura del Consell. La missió i la vocació de l’IME és transversal, abasta tots els àmbits del coneixement de la realitat i, per tant, la seva relació amb els diversos departaments del Consell Insular, a través de convenis, projectes o altres fórmules de col·laboració, no és altra cosa que un reflex d’allò que ha de ser: l’organisme de referència que, des de la seva autonomia i iniciativa, des de la seva independència política i llibertat acadèmica, proporciona al Consell Insular, als ajuntaments i, per extensió, a tot Menorca, una activitat estable i de qualitat de formació i informació, de recerca i generació de coneixement, que han d’orientar les polítiques públiques pròpies d’un territori dotat d’estructures d’autogovern i que, com a aspecte no menor, fa trenta-dos anys va ser declarat Reserva de la Biosfera.
És clar que aquesta funció d’assessorament i contribució institucional cobreix tan sols un dels aspectes de l’acció l’IME. La seva identitat i missió tenen sentit i valor per elles mateixes. Els projectes d’investigació, els seminaris dedicats a estudis específics, la coordinació de la recerca científica i cultural que es duu a terme a Menorca i sobre Menorca, la formació de nous investigadors, l’organització de cursos, conferències, col·loquis, debats, exposicions, i, en definitiva, tot allò que l’IME és i fa cada dia, són el que li dóna sentit, justifica la seva existència, i mereix el reconeixement de tots els menorquins.
Si he volgut començar el meu parlament accentuant la relació transversal de l’IME amb tot el Consell Insular, i per tant no exclusiva amb el Departament de Cultura, i si he posat de relleu la funció d’assessorament i suport que l’IME realitza amb les institucions públiques i, d’una o altra manera, amb tots els actors de la societat menorquina, és per posar dins context dues reflexions que m’agradaria compartir amb tots vostès.
En primer lloc, si aquesta és la funció que, d’acord amb els seus estatuts, ha de dur a terme l’IME, és imprescindible que l’actitud de les institucions públiques sigui coherent i conseqüent. El Consell en primer lloc, i totes les altres administracions públiques que actuen a Menorca, tant les locals com l’autonòmica i la de l’Estat, han de facilitar que l’IME pugui dur a terme adequadament a terme la seva missió, i açò vol dir, necessàriament, comptar amb la seva feina i donar-li feina, aprofitar, en el millor sentit de la paraula, la seva experiència, el seu saber, la seva gent, els seus equipaments, les seves possibilitats. I, òbviament, també vol dir dotar l’IME dels recursos necessaris perquè pugui realitzar aquestes tasques i continuar tornant a la societat menorquina el resultat de la seva feina.
Em consta que en els últims anys, el pressupost de l’IME s’ha vist reduït d’una manera dramàtica, proporcionalment superior a les retallades pressupostàries generals produïdes pel context de crisi que vivim i per les restriccions legals orientades a la contenció del deute públic. Tots sabem que les dificultats pressupostàries de les administracions públiques continuaran si més no a curt termini, i que no podrem treure d’allà on no hi ha. Però les administracions hem de fer un esforç perquè la ciència i la cultura no paguin els plats trencats d’aquesta severitat amb uns sacrificis pressupostaris injusts i desproporcionats amb la resta de capítols de despesa i inversió, uns sacrificis impropis, i de fet paradoxals, en una societat que ha de basar justament en el coneixement i la recerca la sortida del laberint.
La segona reflexió que voldria compartir amb vostès té a veure precisament amb aquesta orientació de futur. El passat 12 d’agost vaig tenir el plaer d’assistir a la tertúlia organitzada per la Secció de Ciències Socials de l’IME a l’Hotel Carlos III d’Es Castell que duia per títol «Cap on volem anar: els plans estratègics de Menorca». Per un problema d’agenda me’n vaig haver d’anar una bona estona abans que la tertúlia s’acabàs, i pel que m’han dit em vaig perdre el millor. Sigui com sigui, d’aquella tertúlia en vaig treure tres conclusions: una, que la Menorca que ara mateix tenim i la que volem construir necessita ser pensada, reflexionada i debatuda amb profunditat. Dues, que aquesta necessitat coincideix amb una autèntica demanda social; hi ha una veritable fam de reflexió i debat, com ho demostra l’èxit de participació en aquella tertúlia, i en moltes altres convocatòries que precisament posen damunt la taula els temes essencials del present i el futur de Menorca. La tercera conclusió va ser que si algú pot assumir un paper dinamitzador i vertebrador d’aquest debat franc i obert que ha d’acabar implicant tots els menorquins, és l’Institut Menorquí d’Estudis.
No estic parlant tant d’incrementar les activitats puntuals de l’IME, de fer més seminaris, més conferències, més debats. No em referesc a un increment quantitatiu de les activitats de l’IME. Us convid, amics i amigues membres de l’IME, a liderar el debat estratègic que Menorca necessita i demana, a convertir la tertúlia de dia 12 d’agost en un projecte de treball obert, transversal, que connecti i impulsi les millors energies i iniciatives que es couen a Menorca.
Crec que no li deman a l’Institut Menorquí d’Estudis res d’estrany. Primer de tot, perquè açò ja ho ha fet: en els anys previs a la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera, i durant els anys de preparació del Pla Territorial Insular, l’IME ja va exercir, amb el lideratge del sempre enyorat Josep Miquel Vidal Harnández, una funció vertebradora i canalitzadora del debat social, sense escenificacions ni pompes innecessàries, garantint el pluralisme i la representativitat de tothom, convidant-hi les persones i els col·lectius que més bé coneixen la realitat de Menorca, i que per açò mateix l’estimen i sospiren per bastir un futur millor.
Ens trobam enmig d’una cruïlla que, com tots els escenaris d’incertesa, conté elements de perill i d’oportunitat. Us deman, amigues i amics, que aquest curs que és a les portes sigui per a l’IME un moment de represa i de lideratge social. I només em resta dir-vos, en nom propi i de tot l’equip de govern del Consell Insular de Menorca, que ens posam al vostre servei per tal que pugueu reeixir en aquesta empresa, i que tingueu així mateix èxit en totes les activitats que ja teniu programades per als propers mesos, i en aquelles en què ja estau treballant i que veuran la llum al llarg del proper curs.
Moltes gràcies, molta sort, i bona travessia.