[Ressenya publicada a la revista Dialogal, Quaderns de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, núm. 51, tardor 2014].
L’any 1939, just un any després de la publicació de Moisès i la religió monoteista, de Sigmund Freud, l’historiador Salo W. Baron va dir que aquest llibre era “un magnífic castell en l’aire”. Avui, unànimement, la crítica considera que si no l’hagués escrit el fundador de la psicoanàsi ja faria temps que el llibre hauria estat oblidat.
Yosef H. Yerushalmi hi està d’acord, però no li interessa tant la crítica a la inconsistència històrica i bíblica del Moisès de Freud, com la pregunta de per què Freud, un intel·lectual famós que ja havia fet 78 anys i vivia exiliat a Londres en l’apogeu del nazisme, va publicar un llibre que sabia que molestaria els jueus.
La recerca de Yerushalmi no pretén psicoanalitzar Freud, com han fet altres, sinó més aviat indagar en les seves motivacions conscients: la relació i el deute amb el seu pare, i la íntima i creixent convicció que, a pesar de ser ateu i de considerar que la religió —la jueva i les altres— no tenia cap futur, tanmateix “no és possible deixar de ser jueu”
[Fitxa del llibre: Yosef H. Yerushalmi, El Moisés de Freud. Judaísmo terminable e interminable. Trotta, Madrid, 2014. 202 pàgs.]